Resultats de la cerca

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano de Tamarit o…

Tingué disputes amb el seu cunyat Bernat IV de Melgor el 1124, que foren pacificades pel papa Calixt II el 1125 En 1128-29 anà en pelegrinatge a Terra Santa En 1132-34 guerrejà amb el comte de Tolosa per causa del comtat de Melgor, la comtessa del qual, Beatriu, ell féu casar amb Berenguer Ramon I de Provença el 1135 El 1141 sofrí una revolta dels montpellerins, que reduí amb l’ajut de Ramon Berenguer IV de Barcelona i dels genovesos, el 1143 El 1147 collaborà amb catalans i genovesos a la presa d’Almeria per part d’Alfons VII de Castella, i l’any següent a la de Tortosa, de la…

Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en…

Sostingué, al costat de Pedro Ferrándiz de Azagra, senyor d’Albarrasí, una de les primeres revoltes durant la minoritat de Jaume I el rei féu les primeres armes i assetjà Lizana 1220 i la prengué Actuà en la defensa del castell de Montcada contra el rei el 1223, però el 1225 ja actuà al seu costat, i hi romangué en la crisi 1226-27 provocada per la mort de Pero Ahonés Ajudà el rei Jaume en les primeres etapes de la guerra d’Urgell 1228 i li féu costat en les negociacions amb Navarra 1231 Participà en les etapes finals de la campanya de Mallorca 1230, acompanyà el rei…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…

Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…

El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos

Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants pelegrinatges des…

Estudià cant a Estocolm, Berlín i Milà, i debutà el 1906 a la Reial Òpera d’Estocolm, on romangué fins el 1923 Després d’haver interpretat diversos papers d’òperes del repertori italià i alemany, s’especialitzà en R Wagner La temporada 1923-24 feu el paper d’Isolda al Teatro alla Scala de Milà sota la direcció d’A Toscanini, i entre el 1925 i el 1927, el de Brunilde El capvespre dels déus a la Metropolitan Opera House de Nova York En aquest mateix teatre també actuà en òperes de L van Beethoven, F Halévy i A Ponchielli En 1927-30 cantà al Covent Garden de Londres i entre el 1927 i el 1931…

Feu els estudis de cant com a baríton a la seva ciutat natal i debutà a Belluno el 1898 com a Silvio Pagliacci Aviat reorientà la seva carrera com a tenor i el 1899 tornà a cantar la mateixa òpera, ara com a Canio, un paper de tenor Actuà a Lisboa el 1902, i la temporada 1902-03 ho feu al Teatro alla Scala de Milà, on destacà successivament en òperes d’H Berlioz, G Verdi, U Giordano o G Puccini, de qui el 1904 estrenà Madama Butterfly En 1903-10 cantà al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1905 debutà al Covent Garden de Londres Es presentà a Nova York el 1907, origen d’una brillant carrera…