Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la visita de Felip…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…

Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…

Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i sacra, destacà…

Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…

S’inaugurà amb Il mondo de la luna , de G Paisiello Situat a la plaça del Carrousel -després, plaça del Teatre-, es convertí en l’important Conservatori Rimskij-Korsakov Davant seu es construí, a mitjan segle XIX, un teatre circ, singular obra d’Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialista en arquitectura teatral autor del Bol’šoj de Moscou Quan es cremà, deu anys després, el tsar Alexandre II n’ordenà la reconstrucció i ampliació al mateix Kavos, amb la voluntat de competir amb el Bol’šoj Inaugurat el 1860 amb Una vida pel tsar , de M Glinka, prengué el nom de la tsarina…

Nen prodigi, debutà quan tenia cinc anys Després d’estudiar a Varsòvia amb A Rózycki i IJ Paderewski, es traslladà a Berlín, on amplià estudis amb H Barth, R Kahn i M Bruch L’any 1899 interpretà el Concert per a piano , KV 488, de WA Mozart amb J Joachim com a director i el 1900 feu el seu debut a Berlín amb Joachim al capdavant de l’orquestra El programa inclogué obres de R Schumann, F Chopin i el Concert per a piano en sol menor de C Saint-Säens Realitzà una gira per Rússia amb S Koussevitzky i el 1906 debutà als Estats Units El 1912 es presentà a Londres, on actuà al Queen’s Hall…

Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…

Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…