Resultats de la cerca
Es mostren 5202 resultats
Confuci

Estàtua de Confuci en el temple homònim de Suzhou
© iStockphoto.com/gautier075
Filosofia
Confucianisme
Nom llatinitzat de Kong Fuzi (‘mestre Kong’), xinès, filòsof i reformador de costums, considerat el fundador del confucianisme.
Després de la purificació que la crítica històrica n’ha fet, són poques les dades biogràfiques de Confuci que gaudeixen de certesa Sembla, però, que, havent restat orfe de pare des d’infant, s’educà en la pobresa Tanmateix, arribà a ocupar diferents llocs en l’administració Lu Morta la seva mare, es consagrà, durant tres anys de tancament, a l’estudi de les antigues tradicions i lleis, que provà de posar novament en pràctica, començant per ell mateix Per motius desconeguts hagué de sortir de la seva terra al principi del segle V aC, acompanyat d’alguns deixebles, i visqué errant tretze anys,…
Imran Khan
Política
Jugador de criquet i polític pakistanès.
Nascut en una rica família paixtu , s'educà en escoles d’elit al Pakistan i a la Gran Bretanya Compaginà els estudis de filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1976, amb la pràctica del criquet Professional des del final dels anys setanta, des del 1982 fou capità de la selecció pakistanesa de criquet diverses vegades, i el 1992 assolí el títol mundial Retirat aquest mateix any, abandonà la imatge de playboy amb què s’havia fet famós i abraçà el sufisme Dedicat a la filantropia, el 1994 fundà el Shaukat Khanum Memorial Cancer Hospital Crític amb la corrupció…
Antoni de Peguera i d’Aimeric
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…
,
Rebomboris del Pa
Història
Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa.
Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans una multitud descontenta assaltà el pastim i l’incendià en bona part, alhora que s’apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la…
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
dimecres de Cendra
Cristianisme
Primer dia de quaresma.
Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal de permetre-li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina