Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
Tiberíades
Ciutat
Ciutat de Galilea, Israel.
Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal Fundada per Herodes Antipas ~26 en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61 Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem 70 Hi hagué una important escola rabínica Conquerida pels àrabs 637 i pels croats 1099, fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí Solimà la lliurà a Iosef Hannassi 1567, que en féu una important comunitat jueva La moderna ciutat jueva s’estén al nord
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
Estances Vaticanes
Palau
Dependències del palau del Vaticà, al damunt dels apartaments dels Borja.
Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de SantPere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael
dimecres de Cendra
Cristianisme
Primer dia de quaresma.
Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina
art letó
Art
Art desenvolupat a Letònia.
L’arquitectura, de fusta entre els segles IX i XII, rebé la influència de l’escandinava i l’alemanya en ésser emprada la pedra des del segle XIII Les altres arts, decorades amb motius geomètrics de colors vivíssims, restaren més aferrades a la tradició Sota el domini rus, l’arquitectura sofrí la influència dels artistes europeus anats a Rússia, que fins i tot treballaren a Letònia, com BRastrelli i GQuarenghi Al segle XIX hi hagué un intent de pintura nacionalista, amb KGoun 1830-77, IFedders 1838-1909 i ABaumanis 1866-1904 A l’època soviètica, l’art participà del realisme socialista
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal de permetre-li…
José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva
Història
Política
Polític castellà.
Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina