Resultats de la cerca

Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder

Entre els seus treballs destaquen la descripció de dues tècniques clàssiques de gastrectomia amb anastomosi gastroduodenal operació de BillrothI o gastrojejunal operació de Billroth II, l’estudi del fals meningocele malaltia de Billroth, una tècnica personal de sutura, i la introducció d’una anestèsia mixta d’alcohol, cloroform i èter Autor d’un text clàssic, Die allgemeine chirurgische Pathologie und Therapie 1863, és recordat també pels seus treballs com a històleg

Fou campió olímpic a Roma 1960 del pes wèlter, campió d’Europa dels pesos mitjans 1965, 1967 i 1968-70 i campió del món del pes lleuger 1965

Investigà sobre radiotècnia, aparells de mesura, radar i televisió

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Es formà a l’Havre i a París, on es traslladà el 1900 i on fou condeixeble de Raoul Dufy i d’Othon Friesz El 1906 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants La pintura de llavors té relació amb la dels fauves , amb els quals exposà el 1907 El mateix any féu amistat amb Picasso i inicià amb ell el moviment cubista Els seus primers quadres d’aquesta tendència són de la primavera del 1908 a L’Estaque, els quals foren exhibits tot seguit Romangué en aquesta tendència fins a la Primera Guerra Mundial i introduí importants innovacions, com els papiers collés i la imitació del marbre i la…

Noble francès Sota la regència de Caterina de Mèdici esdevingué un dels principals caps del partit catòlic i cap de l’exèrcit a la mort de Montmorency

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor neoclàssic,…

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera…