Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Arte y Cinematografía
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada a Barcelona del 1910 al 1936.
Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i esplèndidament…
Unitat i Progrés Municipal
Partit polític
Partit supracomarcal de Girona inscrit el 1983 per Albert Bou i Domènec Ajenjo.
Inicialment fou promogut per militants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya IC Pretén contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya, al seu autogovern, a la consolidació i el desenvolupament de l’Estatut i especialment l’autonomia municipal Concorregué a les eleccions municipals de 1987, essent el principal impulsor Josep Farré a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals de 1991 any en què comptà només amb el suport del PSC i d’IC obtingué 1 conseller…
Partido de Acción Demócrata Española
Partit polític
Partit creat al febrer de 1997 a Madrid per sectors del Partido Popular descontents per la seva evolució “centrista” des de l’accés el 1996 al govern.
Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza…
Wafd
Història
Partit nacionalista egipci.
Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força política del…
El que cal saber de la inhibició de l’impuls sexual
La inhibició de l’impuls sexual, és a dir, una absència total o una pèrdua notòria del desig sexual preexistent constitueix una veritable disf un-ció sexual, perquè normalment tothom té un cert grau de libido que es manifesta, si més no, en fantasies eròtiques, La pèrdua del desig sexual pot obeir a factors orgànics, com ara la depressió, malaltia que de vegades es manifesta inicialment d’aquesta manera També poden provocar el mateix efecte l’abús d’al- cohol o d’altres drogues L’administració de determinats fàrmacs i diversos trastorns hormonals Altres vegades, l’absència d’…
André Citroën
Enginyer i industrial francès.
Dedicat inicialment a la fabricació d’engranatges de dents angulars, el 1908 passà a dirigir la fàbrica d’automòbils Mors i aconseguí de decuplicar la producció El 1915, d’acord amb el govern francès, installà una fàbrica que produïa 55 000 projectils diaris i s’encarregà de l’avituallament de tota la indústria de guerra Acabada la Primera Guerra Mundial, decidí de transformar la seva fàbrica amb vista a la producció en sèrie d’un automòbil popular El 1919 fundà la Société Anonyme André Citroën i llançà el primer model de 10 CV, tipus A André Citroën fou el primer a aplicar a…
Emil Cioran
Filosofia
Filòsof romanès.
Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et…
Jorge Castillo Casal del Rey
Pintura
Pintor gallec.
Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a…
Francesc Abadal Serramalera
Automobilisme
Pioner de l’automobilisme, enginyer industrial i ciclista.
Conegut amb el nom de Paco Abadal , destacà en ciclisme i fou subcampió d’Espanya de velocitat 1904 Motorista i pilot de cotxes, competí inicialment amb un vehicle de La Hispano Suïssa, empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions Arribà a ser director comercial de la marca Cap al 1900 fundà la primera autoescola de Barcelona i obrí l’Auto-Garatge Central, origen de la firma Abadal & Cia, una de les empreses pioneres del sector automobilístic a Catalunya El 1912 creà la marca de vehicles amb aquest nom Entre el 1916 i el 1923 dirigí l’empresa Abadal…
Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València
Economia
Mercat amb seu a València on hom negocia de manera normalitzada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines.
Fou posat en funcionament al mes de setembre del 1995, amb l’objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina