Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
Joan Ramon Ferrer
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya,…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Francesc Joan Mas
Gramàtica
Historiografia
Humanista.
Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…
, ,
Joan Lorenzo Palmireno
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les…
,
es Banys de Sant Joan
Balneari
Balneari del terme municipal de Campos (Mallorca), a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.
És l’única manifestació del termalisme en tota l’illa L’aigua surt a 38,7°C i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat Hom coneixia des de temps antic el caràcter termal de l’anomenada font Santa Al començament del segle XVI 1516 foren construïdes les primeres installacions balneàries al costat d’un antic oratori de Sant Silvestre i Santa Coloma a la fi del mateix segle hi fou installat, per pocs anys, un convent carmelità la Fontsanta El 1845, a instàncies de l’erudit Joaquim Maria Bover, el marquès des Palmar feu construir un nou establiment de banys, anomenat també balneari de Sant…
Joan d’Escofet i Palau
Història
Militar
Militar.
Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà…
Sant Joan Lohitzune
Ciutat
Ciutat del Lapurdi, País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics, França.
Situada a la badia homònima, a la desembocadura de la Nive, a la costa del golf de Biscaia, és un centre turístic important i estació balneària És també un port de pesca important tonyina Castell Lohobiaque i església d’estil local s XVI, amb un interessant retaule del s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina