Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Carles Sanllehy i Girona

Carles Sanllehy, marquès de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona
Joan de Sanç i de Barutell
Història
Erudit.
Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona
Kondratij Fedorovič Rylejev
Literatura
Poeta decabrista rus.
Militar i fill de militars, participà en la guerra del 1812 Abandonà l’exèrcit, i formà part de la Societat Lliure dels Amics de les Lletres Russes Participà en l’aixecament del 1825, fou condemnat a mort i penjat Amb Bestuzev fundà l’almanac Poljarnaja zvezda ‘L’estrella polar’ Poeta romàntic, representant del byronisme rus, patriota, fou fortament influït per la Illustració francesa És conegut per Dumy cants epicohistòrics tradicionals, 1825 Vojnarovskij 1825 és un poema patriòtic en el qual s’exposen les idees dels decabristes K vremen'ščiku ‘Al favorit’ és una sàtira d’…
Ignacio Rubio y Cambronero
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de…
Samuel Ros i Pardo
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filosofia i lletres A Madrid, collaborà a ABC , Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba Exiliat a Xile 1937, hi fundà el periòdic Voz de España , en defensa de la contrarevolució espanyola Dirigí 1938-41 la revista Vértice i obtingué 1944 el premi Nacional de literatura Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes — El ventrílocuo y la muda 1930 i Los medios abrazos 1933— a tendències més tradicionals — Los vivos y los muertos 1941 i Con el alma aparte 1945— Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres
Ramon de Rocabertí
Cristianisme
Eclesiàstic, arquebisbe de Tarragona, fill probable del vescomte Dalmau IV.
Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí
Lluís Valeri i Sahís

Lluís Valeri i Sahís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en lletres i en dret i exercí la carrera d’advocat La seva lírica és influïda per Josep M López-Picó i Carles Riba Publicà La vida nua 1921, Boires i estrelles 1948, d’estètica parnassiana, Poema de l’amor i Eva 1950, Somni de la vida eterna 1952, L’íntim combat 1953, Camps Elisis 1954, Beatituds 1955, Missatge de les roses 1956, Sota el signe d’Àries 1958, Rèquiem per a Carles Riba 1960, Salms 1966 i Escala de Jacob 1967 En les darreres obres creix la interiorització religiosa i la temàtica espiritual
,
Abbot P. Usher
Economia
Historiador nord-americà de l’economia.
Graduat a Harvard, fou professor de les universitats de Cornell 1910, Boston 1920 i Harvard 1922-49 És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913, A History of Mechanical Inventions 1929 i Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe 1943 Els principals temes de què tractà en altres monografies seves són el desenvolupament dels mercats de cereals a l’engròs i les lletres de canvi negociables Segons la seva visió, la història econòmica hauria de bastir-se amb estudis parcials aprofundits, suggeridors de relacions causals i temes més amplis
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950 Los sucesos de La Granja 1953 Cortes de Cádiz 1982 Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…
Manuel Folguera i Duran
Història
Enginyer i polític.
Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina