Resultats de la cerca

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al fòrum de Roma

Aprengueren la tècnica al taller de LGhiberti i collaboraren junts a partir del 1460 taules dels Treballs d’Hèracles , avui perdudes Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apollo i Dafne ~1470 i el Martiri de sant Sebastià 1475, ambdues a la National Gallery de Londres El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats ~1470, Batalla de Nus , Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència i especialment en obres escultòriques com Hèracles i Anteu…

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del Mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat l’un al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, ha estat vocal del seu comitè executiu Ha realitzat expedicions espeleològiques centrades en la recerca geològica de les regions sud-pirinenques de Catalunya El 1969 entrà com a conservadora al Museu de Geologia de Barcelona i en fou la directora 1985-2005 Ha publicat, entre d’altres, el llibre Museu Martorell, 125 anys d’història natural 1878-2003 2004

Fill, potser, del Francesc Olives de Tarragona que feu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà 1481, Museu Episcopal de Vic Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus 1517, n'era soci el 1527 Feu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu Hom li atribueix l’interessant retaule dels Sants Metges de Vallmoll ~1550, Museu Diocesà de Tarragona

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez

L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…

És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers per la seva advocació de Sant Joan i pel fet que els hospitalers tenien el castell veí d’Entransaigües i dominis al sector ha estat considerada com a obra d’aquest orde militar Fou reformada el 1385 i encara posteriorment amb tres absis poligonals amb gruixuts contraforts, on s’han obert grans finestrals apuntats lobulats i amb calats La porta de la façana del S té tres arquivoltes apuntades i en degradació, i l’interior té una nau amb volta d’aresta i creuer Tenia un retaule gòtic tardà signat per Miquel Vilella de…