Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
asc
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens, productor d’espores internes.
S'origina a partir d’una cèllula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen cariogàmia i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica unitunicat o dues bitunicat i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa tipus nassascat, propi dels bitunicats o d’anell amiloide o quitinós tipus anellascat Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o d’un opercle…
contradansa
Música
Dansa anglesa, d’origen probablement rural, que estigué de moda entre l’alta societat al segle XVIII.
És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…
Copa Saló o Sector de l’Automòbil
Automobilisme
Nom donat a diverses curses automobilístiques disputades al circuit de Montjuïc de Barcelona des dels anys seixanta i fins el 1971.
Aquestes curses, normalment de Fórmula 3, se celebraven el mateix cap de setmana que es disputaven a Montjuïc les curses de les fórmules grans Fórmula 1, 2 o Resistència i rebien un nom o altre en referència a la fira que tenia lloc aquell mateix any Així, per exemple, l’any 1967 es disputà la Copa Sector del Automóvil, guanyada per Henri Pescarolo, amb un Matra-Cosworth També se celebrà el Trofeo Salón del Automóvil de turismes 1968, que guanyà Núria Viñas, amb l’única victòria femenina en curses d’automòbils a Montjuïc L’any 1971 tingué lloc la Copa Salón Internacional del…
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat, és una de les…
proportio
Música
En la teoria de la música pròpia de l’Edat Mitjana i el Renaixement, ràtio o relació proporcionada entre dues magnituds bé d’acuïtat (altura del so) o bé de temps (valor rítmic).
En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la…
cilindre
Música
En alguns instruments de vent-metall, mecanisme que permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària del tub sonor i modificar-ne el so fonamental.
És un tipus de vàlvula rotatòria que gira damunt el seu eix dins un revestiment cilíndric comandada per un sistema de lleves o claus Normalment, el sistema bàsic de cilindres n’inclou tres, disposats de tal manera que l’ús de la primera clau -la més propera a l’intèrpret- abaixi l’altura del so un to, la segona mig to i la tercera un to i mig Poden combinar-se i accionar-se’n dues o tres alhora per tal d’aconseguir llargàries del tub que permetin fer sons encara més greus La invenció del cilindre, patentat a Viena el 1832, sa J Riedl S’aplica a diversos instruments de metall,…
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
el Puig de la Balma

El Puig de la Balma
Ramón (CC BY-NC-ND 2.0)
Masia
Masia del municipi de Mura (Bages).
És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’economia…
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…
pirofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina