Resultats de la cerca
Es mostren 4854 resultats
comtat de Mitra
Història
Territori grec de l’imperi Bizantí, dit també comtat de Demetrius
, que passà de la família Melissenos als Novelles per l’enllaç (1320) d’una filla de Gabriel Melissenos amb Ot de Novelles.
Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria
sa Cabaneta
Nucli
Nucli (cabaneters; 112 m alt.) del municipi de Marratxí (Mallorca), cap municipal des del 1864.
Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel NE, fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria Un dels romiatges més populars de Mallorca és el de Sant Marçal La indústria característica és la manufacturera de siurells A la possessió de son Verí, a l’W del poble, es conserva una notable collecció d’art pintura i enteixinats mudèjars
futbol australià
Altres esports de pilota o bola
Variant del futbol que enfronta dos equips de 18 jugadors.
És originari de Melbourne Austràlia, on és conegut amb el nom d’ Aussie Rules Football Té 150 anys d’història i actualment es practica als cinc continents L’objectiu del joc és marcar a la porteria contrària mitjançant un xut amb el peu Es pot jugar la pilota amb els peus i amb les mans i està permès placar a l’estil del rugbi, però no existeix el fora de joc A Catalunya, l’esport es començà a vertebrar a partir del 2005 a través de la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, reconeguda internacionalment per l’Aussie Rules International
torrent
Geografia
Barranc, pendís, etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d’aigua ocasional.
Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
luge

Luge
Esport
Trineu o tobogan sense motor que es desplaça lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.
La persona que el mena s’hi colloca estirat sobre l’esquena Per a conduir-lo hom acciona amb el peu un dels dos patins, que també fa de fre Deriva del trineu clàssic i entrà en l’esport els anys cinquanta els primers campionats del món foren el 1958 És esport olímpic des dels Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964 La classificació d’una competició de luge és feta sumant els temps de les mànegues disputades quatre mànegues per a les proves individuals masculines i femenines i dues per a les proves de parelles només masculines
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
aplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs formada per individus d’organització primitiva, d’aspecte vermiforme, amb simetria bilateral.
Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els solenogastres…
Nombres

Fototeca.cat
©
Quart llibre del Pentateuc.
Els primers capítols presenten idealment el cens i l’organització de les dotze tribus d’Israel al voltant del tabernacle És el final del grup d’escrits sacerdotals s VI aC, que, en la darrera part de l' Èxode i en tot el Levític , exposen idealment la creació i la regulació del culte israelita durant l’any passat al peu del Sinaí La resta del llibre, valent-se de les diverses tradicions escrites utilitzades en el Pentateuc, conta principalment les revoltes dels israelites durant els anys passats al desert i la conquesta dels territoris de Transjordània sota el guiatge de Moisès
La torre de Cogoll (Mataró)
Art romànic
Aquesta torre, descrita per Francesc Carreras i Candi, que la troba documentada el 1128, diu que era situada dins el terme de Burriac, a l’extrem d’un turonet que acaba sobre l’actual carretera de Mataró a Argentona, on hi ha el sobreeixidor de les aigües de la mina de Dosrius De la “ turri vocata Cogoll qui est prope dictum locum de Argentona ” el 1203 en quedava en peu una meitat que va dibuixar i estudiar l’esmentat autor Ara no en queda res perquè es va destruir a causa d’una explotació de pedra i de materials de construcció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina