Resultats de la cerca
Es mostren 19993 resultats
Vicent del Cacho i Roca
Historiografia catalana
Notari de Castelló.
Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents de convents…
Rafael Valls i David
Historiografia catalana
Enginyer industrial i erudit.
Impulsà la creació d’un museu a Manises i d’una escola de dibuix per a fomentar la indústria de ceràmica local Escriví diversos treballs de tipus històric, alguns dels quals –com ara La cerámica en la provincia de Castellón , Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia o Historia de las matemáticas del siglo XVII y en particular de D Vicente Tosca– restaren inèdits Això no obstant, en publicà d’altres La cerámica apuntes para su historia 1894, La música su historia, instrumentos, sonido y escalas 1894 i Pallantia Vulgo Valencia, la Vieja su historia, su río Turia y el Palancia, sus…
Shang
Dinastia xinesa, anomenada també Yin, que regnà, segons la cronologia tradicional xinesa, del ~1766 aC al ~1123 aC, o, segons una altra cronologia, del ~1558 aC al ~1050 aC.
La seva capital Ngan-yang, al N de l’actual província de Henan, tingué un gran paper vers el s XII aC, i fou estudiada arqueològicament al començament del s XX Els Shang regnaren sobre una confederació de ciutats estat amb una triple estructura social formada pel rei, els funcionaris i el poble Adoraven la terra i altres divinitats naturals, a les quals oferien sacrificis humans Bé que la font principal de riquesa fou l’agricultura, la societat Shang fou prou rica per a suportar una estructura social diversificada La fosa del coure fou altament desenvolupada i fou descobert un…
Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments
Servei creat el 1914 per l’Institut d’Estudis Catalans, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català.
Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i…
Aeroclub de l’Empordà
Esports aeris
Club d’aviació de Castelló d’Empúries.
Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…
Britània
Geografia històrica
Nom que els romans donaven a la Gran Bretanya.
Abans de la conquesta romana fou ocupada per pobles celtes Juli Cèsar començà les expedicions per a sotmetre-la 55 i 54 aC, però fins al regnat de Claudi no fou conquerida Amb el general de Domicià, Agrícola 70-85 dC, la biografia del qual, de gran importància per a la història de Britània, ha estat recollida per Tàcit, l’ocupació romana arribà a la seva màxima extensió Adrià edificà un mur de fortificació 122-124 des del golf de Solway fins a la desembocadura del Tyne, el qual mur fou destruït pels meatins i refet per Antoní Pius més al nord, i separa la Britània romana de la bàrbara o…
Les eleccions generals durant la Segona República
Les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 Figura 5a- Resultats de les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 a Catalunya * L’orientació del vot s’ha calculat sobre el total de vots ** L’ordre dels candidats s’estableix de més a menys segons el nombre de vots obtinguts El 14 d’abril de 1931, dos dies després de celebrarse les eleccions municipals, va ser proclamada la Segona República Es desfermà l’eufòria popular i el govern provisional va disposar d’un marge d’actuació ampli Ràpidament promulgà un Decret sobre la reforma electoral al maig i convocà eleccions generals a Corts…
Sàrdica
Ciutat antiga
Antiga ciutat dels Balcans occidentals corresponent a l’actual Sofia, Bulgària.
Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386, esdevingué…
Etòlia
Geografia històrica
Antic estat situat a la part occidental de la Grècia central, que limitava al nord amb l’Epir, al sud amb el golf de Corint, a l’est amb la Lòcrida i a l’oest amb el riu Aquelous.
Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats En ésser…
regió de Castelló de la Plana
Regió del País Valencià que comprèn el sector septentrional del país: la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports (5 012,18 km2; 402420 h [1981]).
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina