Resultats de la cerca
Es mostren 8730 resultats
Sant Miquel de la Sentiu de Sió
Art romànic
L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església de Sancti…
Esteve de Corbera
Historiografia
Historiador.
Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat, una …
sistema heptatònic
Música
Sistema musical basat en set notes contigües de la sèrie de quintes.
La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes L’asimetria que mostra la sèrie de 2es majors i menors…
psoes
Anatomia animal
Múscul situat en part a l’abdomen i en part a la cuixa.
Consta de dues porcions, distintes en la part superior i juntes en la part inferior És en íntima relació amb el diafragma, el ronyó, l’urèter i la porció vertical del còlon Flecteix la cuixa sobre la pelvis o actua damunt la columna vertebral i la flecteix cap endavant
pintoresc | pintoresca
Art
Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials
volca
Història
Individu d’un poble celta, originari del SE de Germània, que s’establí (~500 aC) a la Gàl·lia Narbonesa.
Entre el 218 i el 105 aC se separaren en dos grups els volcae arecomici , que habitaven a l’actual baix Llenguadoc, amb capital a Nemausus Nimes, i els volcae tectosages , establerts entre Tolosa i Narbona Aquests darrers sembla que estan en relació amb els tectosages de Galàcia
rigidesa
Economia
Condició de certes variables econòmiques —com ara l’oferta, la demanda, els costs, els salaris, etc—, de les quals indica una baixa elasticitat respecte a una altra variable.
La rigidesa de l’oferta o de la demanda és emprada per a indicar una insensibilitat d’aquestes a una variació dels preus La rigidesa de costs és emprada per a indicar la inexistència d’economies a escala, és a dir, la relació constant entre costs i producció
semiologia
Música
Ciència musical paleogràfica.
Iniciada per Eugène Cardine, estudia la manera de traçar els signes musicals antics hom l’ha aplicada sobretot al cant gregorià per tal de poder-ne deduir no tant la correspondència amb els signes musicals moderns com la relació entre els diversos sons i l’art d’interpretar-los
meno mosso
Música
Indicació de canvi de tempo que significa menys mogut, menys ràpid.
Normalment es troba en el decurs d’una obra i implica un alentiment momentani, de més o menys durada, respecte del tempo general També es pot trobar a l’encapçalament d’una part o un moviment indicant la relació amb el tempo de la part o el moviment anterior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina