Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
campaneta gran
Campaneta gran
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tija de 20 a 50 cm d’alçada, híspida, fistulosa, fulles lanceolatolinears de 5 a 10 cm de llargada, flors de color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i fruits capsulars dehiscents triloculars.
Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes
borm blau
Borm blau
tato grasso (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses, d’ombrel·la en forma de cúpula, que pot atènyer fins a 60 cm de diàmetre; és de color blanquinós o groguenc, amb la vora perifèrica blavosa.
La boca és substituïda per nombrosos ostíols petits, que impedeixen l’entrada de grans preses Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània
bolet de xop
bolet de xop
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros (fins a 50 cm de diàmetre), de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut, de color ocre clar, de peu gruixut i de carn blanca, d’olor de fruites (cianhídrica), comestible, propi de rouredes, fagedes, etc.
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
bedoll nan
Bedoll nan
Niccolò Caranti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust, de la família de les betulàcies, d’uns 30-50 cm d’alçada, de fulles molt petites, circulars, i branquillons tomentosos, que creix a les torberes i sorres d’origen glacial, a les zones fredes d’Europa septentrional i d’altres terres que envolten l’Àrtic.
Arriba als Alps i a les muntanyes de l’Alvèrnia, però no ateny al Pirineu
granota peluda
Granota peluda
Emoke Dénes (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que rep aquest nom perquè presenta llargues vellositats que penetren en els vasos capil·lars i que hom creu que tenen un paper respiratori.
granota marsupial
Granota marsupial
Mono Andes (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels braquicefàlids, que ateny uns 3 cm de longitud i és saltador i grimpador (salts de 50-60 cm).
Habita a Xile
ginebró
Ginebró
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit; és una subespècie nana de la família de les cupressàcies.
Es fa només a l’alta muntanya
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
solenodont
Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals