Resultats de la cerca

Feu estudis musicals a la International University de San Diego i es donà a conèixer en papers còmics a la televisió, en la sèrie televisiva In Living Colour 1991 Jim Carrey, i en 1996-2001 produí i protagonitzà la comèdia The Jamie Foxx Show L’any 1994 enregistrà el disc Peep This Debutà en el cinema amb Toys 1992, de B Levinson De la seva filmografia destaquen Any Given Sunday 1999, d’O Stone, per a la qual també compongué i interpretà dues cançons de la banda sonora, i Ali 2001, de Michael Mann L’any 2004 Foxx coprotagonitzà amb Tom Cruise el drama Collateral , de M Mann, i…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del Festival de Canes,…

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de…

Constitueix una mesura quantitativa de la qualitat d’un sistema de comunicació En un receptor, la relació senyal/soroll depèn de les potències del senyal i del soroll copsats, però també del soroll introduït pel mateix receptor, i de la millora obtinguda per la desmodulació, segons el tipus de modulació emprat Així, cal una relació de 10 dB perquè un senyal d’audició sigui intelligible, o bé 40 dB per a una bona imatge de televisió Per això, un dels paràmetres descriptius d’un quadripol amplificador, filtre, mesclador, etc que té més interès per a l’avaluació global del sistema…

Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió,…

Té l’origen en la fusió de l’editorial Time i el grup Warner Communications 1989 Les divisions del negoci són 2016 Home Box Office HB0, servei de continguts per televisió de pagament Turner, que inclou sobretot serveis de notícies, entre d’altres  Cable News Network  CNN, i la productora  Warner Bros Entre les línies de negoci anteriors cal esmentar la xarxa de telecomunicacions per cable Time Warner Cable fins el 2009 i l’editora Time fins el 2014, que publica la revista del mateix nom El 2000 es fusionà amb AOL , primera empresa en serveis d’internet, per crear AOL Time Warner,…

S’inicià en el cinema collaborant amb Carlos Saura com a guionista Posteriorment, entre d’altres, dirigí les pellícules  Los farsantes 1963, Con el viento solano 1965, Esa mujer 1969, Los pájaros de Baden-Baden 1974, Los días del pasado 1977, La colmena 1982, Los santos inocentes 1984, La Rusa 1987, Después del sueño 1992, La sombra de una batalla 1993,  El color de las nubes 1997, La ciudad de los prodigios 1999,  La playa de los galgos 2002 i El prado de las estrellas 2007 Dirigí també sèries per a la televisió, entre les quals  Cuentos y leyendas  1968,  Fortunata y Jacinta…

A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i…

Estudià solfeig i violí amb B Valero a Carcaixent i el 1942 es traslladà a València, on inicià estudis de cant amb F Andrés El 1951 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual recorregué diversos teatres de la Península Ibèrica, i al cap d’un any estrenà a Saragossa la sarsuela Aragón, tierra bravía , de S Rovira Actuà sovint al costat de figures com M Espinalt, M Redondo, P Civil i P Lavirgen Aplaudit per públic i crítica en les seves actuacions arreu de l’Estat espanyol, el 1966 fou contractat per Televisió Espanyola com a cantant líric en diversos programes musicals Es retirà el 1968 i…