Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Castell de Castellsalvà (Belianes)
Art romànic
Malauradament són poques les notícies que han pervingut d’aquesta fortalesa A mitjan segle XIII el terme pertanyia a Pere de Cubells, que en el seu testament de l’any 1259 cedí als templers de la comanda de Barbens el castell i el lloc de Castellsalvà, juntament amb els delmes del lloc De la darreria del segle XIII hi ha referències d’un plet esdevingut entre els homes de Belianes i Castellsalvà per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1381 l’infant Joan va vendre a carta de gràcia la jurisdicció del lloc, juntament amb la de Belianes, a Jaume de Pallars No ha pervingut cap rastre de…
Sant Cristòfol de Vinyoles

Vista general de l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí i prop un torrent que hi desguassa, al lloc avui dit Vinyoles per la masia que hi ha.
L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el…
Isòvol

La vil la d’Isòvol, al centre de la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i erudit.
La seva figura mereix admiració per la seva inesgotable capacitat de treball, malgrat que a divuit anys perdé del tot la vista Inicià els estudis al Collegi Politècnic de Sant Josep, sota la tutela de mestres com Hermenegildo Giner de los Ríos Allí feu amistat amb l’escriptor Gabriel Miró, company de l’institut L’any 1896 inicià els estudis de dret com a alumne lliure a la Universitat de València, i es llicencià el 1907 obtingué el títol de doctor a Madrid 1910 Durant aquests anys aparegueren els primers treballs amb què inicià la seva tasca científica i literària A Alacant, publicà el seu…
Pont del Diable (Isòvol)
Art romànic
Situació Única arcada subsistent de les tres que devia tenir aquest pont medieval sobre el Segre, al nord del tossal de Baltarga ECSA - J Bolòs Restes d’un pont situat sobre el riu Segre, al nord del tossal de Baltarga Mapa 35-10 216 Situació 31TDG019918 Seguint la carretera que va de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà, poc després de deixar a mà dreta el trencall que porta a Baltarga, hi ha un càmping, també a la dreta Al capdavall de la zona tancada pel càmping, a tocar del curs del riu, es troben les restes del pont JBM Història De l’antiguitat d’aquest pont, n’és un…
Castell de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen…
la Salzedella
la Salzedella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat situat al límit amb l’Alt Maestrat, estès entre les Talaies d’Alcalà (serra d’en Canes, 715 m alt.), al SE, i el Montblanc (824 m alt.), al NE, a la depressió que comunica la conca de Sant Mateu amb el pla de l’Arc, pas tradicional de les vies de comunicació entre Tortosa i la Plana.
És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa…
miracle
Teatre
Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant, en taulats (altars) instal·lats al carrer i presidits per una imatge del taumaturg, que hi és duta en processó.
N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…
Tírig
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al NE de la comarca, entre el barranc i la serra del mas d’Enruna (867 m alt.), al límit amb els termes de la Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i Xert (Baix Maestrat) i de Catí (Alt Maestrat) i la rambla de Valltorta (o de la Morellana), límit amb el terme d’Albocàsser (Alt Maestrat); al SE s’obre vers la Plana Alta (foia de les Coves de Vinromà).
Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després…
poblat ibèric dels Estinclells
Poblat ibèric del terme municipal de Verdú (l’Urgell).
Es tracta d’un nucli de petites dimensions uns 3 000 m 2 , situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres Les cases són notables per la seva relativa complexitat tres espais diferenciats en planta i la superfície relativament gran uns 50 m 2 , que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior Al centre de l’assentament hi havia una cisterna Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina