Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Sant Gil de Pinyana (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…
Casa forta de la Masó de Palera (Beuda)
Art romànic
Situació Al costat septentrional de l’església de Santa Maria de Palera, hi ha diversos murs que pertanyien a una casa forta medieval Aquestes parets ara són part d’una masia habitada, que encara actualment rep el nom de la Masó Mapa 257M781 Situació 31TDG752746 Per arribar-hi, si hom segueix la carretera que va de Besalú a Beuda, ha de girar a mà esquerra, al trencall de Palera Després de pujar una mica, quan arriba a un lloc més pla, on acaba l’asfalt del camí, cal girar a l’esquerra i seguir avall durant uns centenars de metres per un camí de terra, que deixa darrere la casa de la Masó L’…
Sant Quintí d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera rectangular a primer terme J M Melció Sant Quintí d’en Bas és una antiga parròquia del municipi de Sant Esteve, situada just al límit amb Joanetes, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Sant Esteve d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG539631 Per arribar a Sant Quintí d’en Bas cal anar per la carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners, per Besalú i Anglès Entre els punts quilomètrics 44 i 47 hi ha, a mà dreta, el trencall que porta a Joanetes En arribar al veïnat de Can Trona, a 500 m, cal…
Mireia Calafell i Obiol
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia, Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses
Sant Llorenç
Castell
Antic castell i església del municipi d’Àger (Noguera) sobre Corçà, a l’extrem NW del terme.
Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca Hi romanen importants restes del castell i de l’església de tipus romànic És documentat des del 1068 Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda
Santa Margarida de Claramunt
Església
Ermita del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), dins el recinte del castell.
Aquesta edificació fou construïda el 1303, adossada al mur sud de l'església de Santa Maria del Castell de Claramunt El 1463, el castell i l'església, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven, foren destruïts en el marc de la guerra civil de Joan II Acabada la guerra es reconstruïren el castell i la capella de Santa Margarida, la qual continuà com a parroquial del lloc fins al 1603 El primer de maig, s'hi celebra l'aplec de la Santa Creu o del Castell
Port

Façana d’un bloc de pisos, al barri del Port de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Barcelona situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via dels Ferrocarrils Catalans i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos.
És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’alluvió L’antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia Santa Maria del Port Hi ha associació de veïns
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià