Resultats de la cerca

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…

Vida i obra Fill de Josep Vergés i Fàbregas Dedicat a l’ensenyament, ha publicat una sèrie de llibres de divulgació o de formació bàsica Barcelona 1967, Arrel 1968, resum d’història catalana, Història de Catalunya 1973, L’abat Oliva Els primers catalans 1976,  El govern dels catalans La Generalitat 1977, A la prehistòria i a l’edat mitjana 1996 i A l’edat mitjana 1996, entre d’altres S’ha especialitzat en la narrativa per a joves i infants, amb un retrat crític de la societat actual i ha publicat, entre d’altres, la sèrie dels súper , com El superexecutiu 1978, premi Crítica Serra d’Or 1979…

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…

Acabats els estudis de filologia 1963, anà a París, on estudià amb Roland Barthes  i es doctorà el 1970 El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge entre el 1983 i el 1987 com a director També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’ estructuralisme  i per la  semiòtica Codirector amb Gérard Genette  de la revista Poétique , introduí en el món occidental el formalisme rus  amb Théorie de la littérature Textes des…

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en…

Llicenciat en dret a Madrid, prestà serveis a la Delegación Nacional de Provincias 1958-64 Fou cap del Gabinete Técnico de la Vicesecretaría General del Movimiento i director del Gabinete Jurídico de la Delegación Nacional de Juventudes Posteriorment esdevingué secretari general de Televisión Española i, més tard, director de la primera cadena de l’emissora Nomenat governador civil de Segòvia 1968, després fou director general de Radiodifusión y Televisión 1969-73 Al març del 1975 ocupà la vicesecretaria general del Movimiento i, al desembre següent, la secretaria general Designat president…

Situació Edifici romànic tardà situat prop del castell que li dona el nom ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, que s’emplaça a migdia del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG590219 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra s’ha de seguir la carretera L-324 que duu a Sant Ramon, i a 2 km agafarem a mà dreta una pista que en uns 500 m mena al temple de Santa Maria XSB Història El lloc fou conquerit al segle XI pels comtes d’Urgell Hom troba…

Situació Petit edifici que s’aixeca aïllat en un extrem de la carena de l’Aguda ECSA-X Solé El temple de Sant Salvador de l’Aguda es troba aïllat a l’extrem d’una carena muntanyosa, a uns 400 m de l’església de Santa Maria de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG677310 Des de l’església de Santa Maria de l’Aguda, cal seguir una pista que vorejant la carena hi porta XSB Història Aquesta església fou una capella de la parròquia de Santa Maria de l’Aguda És esmentada per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera donaren la capellania de Sant Salvador de l’Aguda a Santa Maria de…

Situació Les restes d’aquest vilatge es troben al nord de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG509273 Des del poble de les Pallargues cal prendre una pista en direcció nord Al cap de 2 km, vora el terme del municipi de Torrefeta, en una elevació que domina des del sud la vall presidida per Florejacs, es troben les restes del jaciment medieval que, segons el propietari de l’indret, Joan Valls i Ferran, podria correspondre al vilatge de Montfaise Nucli urbà A la part superior de l’indret es conserva encara part del tossalet on era l’antic poblat, la meitat meridional del qual ha estat…