Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
minifundi
Economia
Explotació agrícola de dimensions reduïdes.
Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d’instruments de conreu molt elementals, de la manca de bèsties de tir i de l’esgotament de la terra, per manca d’adob o de guaret Bé que, en general, els minifundis són conreats d’una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència Normalment resta, doncs, fora dels circuits del mercat, amb la fretura consegüent de fons líquids i la impossibilitat d’una especialització dels conreus Si s’hi afegeix una manca de crèdits adequats, hom veu que el baix nivell de capitalització…
Tete Montoliu
Tete Montoliu
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què és conegut el pianista de jazz Vicenç Montoliu i Massana.
Cec de naixement, es formà amb el seu pare, fundador del grup Montoliu Jazz ~1930, i amb Damià Cots Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Don Byas quan aquest residí a Barcelona 1945-47 Formà part del grup barceloní Latin Quartet, i el 1958 actuà en el Festival Internacional de Jazz de Canes Des d’aleshores es dedicà exclusivament al jazz , del qual fou l’intèrpret més destacat dels Països Catalans El 1965 formà un trio amb Eric Peter i Billy Brooks Assolí categoria mundial sobretot a partir dels anys setanta, que desenvolupà una gran activitat internacional,…
aixecament Carlí
Història
Aixecament armat carlí (1855-56) que intentà d’explotar la situació política creada per la Revolució del 1854.
La insurrecció es produí simultàniament a Àlaba, a Navarra, al Baix Aragó i al Maestrat, on inicialment semblà que podria assolir una gran volada, i al Principat de Catalunya, on l’acció militar fou més aspra i més llarga que enlloc Les primeres partides catalanes aparegueren pel juny del 1855, coincidint amb l’agitació obrera a Barcelona vaga general i mort de Josep Sol i Padrís Aquestes partides eren manades per Josep Borges, Estartús i Marcellí Gonfaus Marçal , el qual, com a comandant general, féu pública una proclama 27 de juny Pel juliol entrà a Catalunya Rafael Tristany…
Alberto Iglesias Fernández-Berridi
Cinematografia
Compositor basc.
Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998…
Francesc Baltasar i Albesa

Francesc Baltasar i Albesa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a redactor al Grup Mundo fins el 1979 El 1970 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i fou secretari general d’aquest partit al Baix Llobregat del 1974 al 1979, any en què fou elegit alcalde de Sant Feliu de Llobregat fins l’any 2000, en què deixà la política per a exercir com a director d’una empresa privada Durant aquests anys fou també vicepresident primer de la Diputació de Barcelona 1987-89, diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya-Verds 1989-93 i, novament, del 1997 al 2000, en què fou…
Hans Medick
Historiografia
Historiador alemany.
Especialitzat en història econòmica i social És investigador de l’Institut Max-Planck d’història a Göttingen Ha estat un dels capdavanters, juntament amb Alf Lüdtke, de l' Alltagsgeschichte història de la vida quotidiana, la qual pren com a model la microhistòria italiana, la history from below història des de baix britànica i l’antropologia simbòlica nord-americana per criticar l’estructuralisme imperant en els estudis d’història social a Alemanya A partir d’aquesta visió etnogràfica, que troba suport en la deep description descripció densa de Clifford Geertz, ha estudiat els…
Igor Kipnis
Música
Clavecinista, clavicordista, pianista i crític nord-americà.
Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat…
,
Josefa Contijoch i Pratdesaba
Literatura catalana
Escriptora.
Estudià comerç i filologia catalana i treballà de llibretera i de documentalista Començà a escriure poesia en llengua castellana entre el 1964 i el 1967 Com a poeta ha publicat Quadern de vacances una lectura d’El segon sexe 1983, premi Miquel Martí i Pol 1981, Ales intactes 1996, Les lentes illusions 2001, premi Màrius Torres 2000, Congesta 2007, Ganiveta Antologia poètica 1964-2011 2012 i Baix continu 2014 La seva primera novella és Potala 1986, a la qual seguiren No em dic Raquel 1989, La dona liquada 1990, premi Ciutat de Palma, Rimmel 1994, Els dies infinits 2001 i…
,
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…