Resultats de la cerca
Es mostren 68640 resultats
àlgebra computacional
Matemàtiques
Branca molt recent de la matemàtica computacional que té com a objecte fonamental trobar eines de resolució de problemes algèbrics de forma sitemàtica, ràpida i fiable i també trobar eines algèbriques que permetin als ordinadors la manipulació de fórmules.
d’ús extern
Farmàcia
Dit dels medicaments que hom aplica damunt de la pell, els cabells i altres parts superficials del cos, com és el cas de les pomades, les cremes, els pegats, les friccions, les embrocacions, les pólvores dèrmiques, les locions, etc.
ferrimagnetisme
Física
Fenomen intermedi entre el ferromagnetisme i l’antiferromagnetisme que es presenta en les substàncies que contenen ferro trivalent (Fe3 +) i un altre metall divalent (Fe2 +, Ni2 +, Mn2 +, etc) com és el cas de les ferrites.
Desapareix en atènyer una temperatura determinada
infraestructura
Economia
Conjunt d’elements de base que faciliten el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball, com és ara carreteres, ferrocarrils, proveïment d’aigua i altres fonts d’energia, instal·lacions sanitàries, urbanització, sistema educatiu, etc.
Assumint una bona part del finançament d’aquests elements, l’estat permet la revaloració de la taxa de guany dels capitals privats
Jordi
Setmanari
Setmanari infantil, un dels que contenia més elements noucentistes, que hom publicà a Barcelona del febrer del 1928 a l’agost, per impuls d’A.Rovira i Virgili, més exigent, tant pel text com per la presentació, que «En Patufet».
El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic
Despertador de Catalunya
Portada de la primera edició del Despertador de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Opuscle polític, basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip de Borbó.
Fou editat a Barcelona el 1713, i reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897
Segon Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés litúrgic celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1965 per iniciativa de l’abat Gabriel Brasó, com a commemoració cinquantenària del primer (1915) i amb el propòsit d’estudiar «la litúrgia del demà».
Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
clorosi
Fitopatologia
Síntesi deficient de clorofil·la, patent especialment a les fulles per llur color groc clar, deguda a alteracions metabòliques diverses i, especialment, a manca d’ions nutritius com ara ferro, nitrat, calci, etc, o també a la manca de llum.
patotoxina
Fitopatologia
Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia.
Relació de patotoxines patotoxines produïdes per l’organisme patogen agent causant victorina Helmintosporium victoriae toxina T H maydis soca T toxina HC H carbonum toxina HS H sacchari fitoalternarina Alternaria kikuchiana toxina PC Periconia circinata toxina PM Phyllosticta maydis àcid fumàric Rhizopus spp tentoxina Alternaria tenuis marticina Fusarium spp tabtoxina Pseudomonas tabaci siringomicina P syringae faseotoxina P phaseolicola patotoxines produïdes per la planta o pel patogen allivorina Erwinia amilovora en rosàcies juglona Juglans nigra
paquiderms
Zoologia
Grup sense valor taxonòmic, creat per Cuvier, que reunia els proboscidis, els suïformes i els èquids pel fet de tenir unes característiques comunes, com el gruix de la pell, llur gran pesantor i el fet d’ésser estrictament herbívors.