Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
Adam
Representació d’Adam en un mosaic de l’església dels Sants Apòstols de Tessalònica
© Corel Professional Photos
Bíblia
Segons el Gènesi, el primer home creat per Déu amb fang i col·locat al paradís terrenal o edèn, d’on fou expulsat juntament amb la seva muller Eva per culpa d’haver desobeït Déu, que els havia prohibit de menjar la fruita de l’arbre del bé i del mal; pare de Caín, Abel i Set.
L’avenç aconseguit pels estudis bíblics permet d’afirmar que el mot Adam designa, a la Bíblia, l’espècie humana i el primer individu d’aquesta espècie Hi ha una relació entre els mots Adam i adamah ‘terra’, anunciada ja per l’autor bíblic, i així interpreta la natura de l’home pel seu nom pel seu treball l’home és destinat a la terra, que és el símbol de la seva natura El primer sentit de la paraula Adam és collectiu en el primer home és concentrat tot el que hom anomena humà és una personalitat corporativa La història del primer home, al Gènesi , és presentada sota una forma etiològica que…
cicuta menor
cicuta menor
Ryan McMinds (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que fa prop d’1 m d’alçada, d’arrel grossa, amb buits, que desprèn una olor virosa, de tija robusta, tubulosa, estriada, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes amb segments lanceolats estrets, serrats, flors blanques disposades en umbel·la gran, i fruits i aiguamolls de l’Europa central.
És altament metzinosa
bou mesquer
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids
, de la subfamília dels bovins, de grans dimensions (fins a 2,50 m de llargada i 1,20 m d’alçada a la creu), amb pelatge castany o negrós, llanós, i llarg fins als peus, i grans banyes aplanades, dirigides cap avall i recurvades cap amunt davant els ulls.
Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que els joves…
ballaruga
Jocs
Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc i un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
salze
salzes
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli dioic, de la família de les salicàcies, de fins a 25 m d’alçària, d’escorça grisa, de branques dretes i flexibles, més o menys pubescents, de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, amb pèls sedosos aplicats a la cara inferior, i d’aments densos i cilíndrics, que apareixen al mateix temps que les fulles.
Forma part de boscs de ribera i també és plantat vora les séquies Es troba a quasi tot Europa
queda
Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l’hivern o a les deu a l’estiu i que era el senyal que indicava l’hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada.
pupinització
Mètode utilitzat per a millorar les característiques de transmissió d’un cable, consistent a introduir unes bobines d’elevada inductància (anomenades bobines de Pupin o de càrrega), a intervals regulars, a cadascun dels parells del cable, amb la qual cosa augmenta la impedància característica dels circuits i, com a conseqüència, disminueix l’atenuació i la distorsió de freqüència.
trocòfora
Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
torrapà
torrapà
© Fototeca.cat -Robert
Instrument de ferro constituït per un trespeus proveït, a la part superior, d’una peça en forma de dues U paral·leles i susceptible de girar entorn el seu eix vertical, que serveix per a torrar llesques de pa en aproximar-les, disposades d’una en una entre els braços d’aquella doble U, al foc o a les brases.