Resultats de la cerca

Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua, on fou…

Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique de París 1993, obtingué el doctorat en estadística a la Universitat de Stanford Estats Units l’any 1998, on s’incorporà com a professor assistent fins el 2000 Aquest any passà al California Institute of Technology, d’on el 2006 ocupà la càtedra Ronald and Maxine Linde de matemàtiques aplicades i computacionals L’any 2009 retornà a Stanford Es important la seva contribució a l’estudi de les ondetes, que repercutí posteriorment en el camp de la compressió de dades , en el qual amb Terence Tao  desenvolupà la teoria del compressed sensing 2006, que…

Començà a Hadleigh Suffolk el 1833 i tingué la seva primera formulació en el sermó de John Keble sobre l’apostasia nacional —14 de juliol de 1833—, en què s’analitzava la situació de l’Església anglicana i es reclamava la llibertat de l’Església davant l’Estat Les seves idees essencials havien estat anticipades pel grup de Hackney els primers anys del mateix segle XIX i havia arribat a demanar un concili amb l’Església romana amb vista a la unió Samuel Wix, 1818 A part els Tracts for the Times —d’on el nom de tractarisme —, les obres d’APh Perceval The Churchman's Manual , 1833 i de W Palmer…

Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món del…

Fill de boiars, inicià ~1334 una vida eremítica als boscs prop de Radonež, on la família s’havia traslladat el 1328 Esdevingut monjo 1337, canvià el nom de Bartomeu pel de Sergi i fundà, vers el 1340, el monestir de la Santíssima Trinitat, a uns 60 km de Moscou, a Sergijev Posad, on esdevingué sacerdot el 1344 Posteriorment fundà encara diversos monestirs del Salvador, a Moscou 1358, de la Mare de Déu, a Moscou 1370, de l’Epifania, a Kolomna 1385, etc Defensor de la unitat russa entorn de Moscou, acomplí diverses missions de pau, a Rostov i R'azan, i treballà per l’alliberament de Rússia del…

Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'…

Fill i successor del comte Garcia I, es rebellà contra aquest a la darreria del seu govern Fou derrotat a la batalla de Peña Cervera per Almansor 1000 i per ‘Abd al-Malik al-Muẓaffar prop de Clunia 1007 Aprofitant el començament de la decadència cordovesa, arribà fins a Còrdova 1009, pactà una aliança amb els partidaris de Sulaymān ibn al-Ḥakam i ajudà a entronitzar Zawi ibn Zirī En canvi del seu ajut rebé importants fortaleses a la línia del Duero, entre les quals San Esteban, Clunia, Gormaz, Osma, Atienza i Sepúlveda Enfortida la seva posició, aconseguí el reconeixement de la independència…

Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir molts refugis…

S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art  1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris  L’Instant , Diario de Barcelona  i La Humanitat , i de la revista  Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià el 1939…

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de trenta anys en…