Resultats de la cerca
Es mostren 68259 resultats
Felip Mateu i Llopis
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic, historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…
, ,
Francesc Martorell i Trabal
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…
, ,
consolat de mar

Façana principal del Consolat de Mar de Palma, Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…
escola clàssica
Economia
Grup d’autors que formen l’eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l’obra d’Adam Smith La riquesa de les nacions.
Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció considerables,…
art holandès
Dona jove amb una gerra d’aigua, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat dins l’actual territori dels Països Baixos.
Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa L’…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
Josep Carner i Ribalta

Josep Carner i Ribalta
© Família Carner
Història
Literatura
Activista polític i escriptor, guionista, cineasta i promotor cinematogràfic.
Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…
, ,
Vicenç Riera i Llorca
Vicenç Riera i Llorca
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Novel·lista i periodista.
Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…
, ,
Sant Esteve de Múnter (Muntanyola)
Situació Una fotografia del conjunt de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot apreciar les reformes importants que han desfigurat l’aspecte original d’aquest edifici J Sarri Situada enmig d’una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies, de les quals és parròquia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 332 x 34,9 —y 36,7 31 tdg 349367 Per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al km 45 es troba a mà esquerra el…
Casal d’Espinzella (Viladrau)
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt d’edificacions que component aquest bloc fortificat, al nivell inferior M Anglada La pairalia d’Espinzella es troba a l’extrem nord-occidental del terme, vora els termenals de Seva i Taradell Des de la carretera de Tona a Viladrau es veu a mà esquerra, un cop passat el límit entre les províncies de Girona i Barcelona i també després de trobar el trencall que va a Taradell Aquest casal figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 34,1 —y 34,1 31 tdg 451341 Per anar-hi cal agafar una…