Situació
Una fotografia del conjunt de l’església des del costat de tramuntana. Hom hi pot apreciar les reformes importants que han desfigurat l’aspecte original d’aquest edifici.
J. Sarri
Situada enmig d’una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies, de les quals és parròquia. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-12 (332): x 34,9 —y 36,7 (31 tdg 349367).
Per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al km 45 es troba a mà esquerra el trencall de la parròquia, asfaltat modernament, que és a 500 m de la carretera. Des d’aquest trencall l’església és perfectament visible. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la vila de Múnter i del castell que s’hi originà. L’església aviat degué assumir funcions parroquials que encara té actualment, bé que és lligada últimament a Malla per no tenir sacerdot propi.
El lloc de Múnter, amb la vila i el castellet, apareixen documentats el 929 quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d’Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet.
L’església apareix també documentada l’any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d’Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de l’església no es documenten fins el 1119, quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l’any 1154. A més de l’altar del sant patró de l’església, s’hi venerava l’altar de Santa Maria documentat el 1357.
Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. Un retaule que hi havia a l’altar major, obra de Ramon Puig, fet l’any 1564, fou substituït per un altre de neoclàssic. L’any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt graciós i semblant al de Malla. La porta d’entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l’any 1613. El campanar, que és contemporani de l’església, sobre la bòveda del fons de la qual es dreça, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda l’any 1728. L’any 1918 s’ensorrà la primitiva coberta, que hom substituí amb una altra, que no s’avé amb l’estil de l’edifici, que exhibeix en conjunt una part important d’elements abarrocats, els quals no lliguen amb els elements romànics originals. (APF-ABC-JVV)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, que consta d’una nau, capçada a llevant amb un absis semicircular. Hom hi pot observar la construcció posterior d’una sagristia al costat de migjorn, la qual altera l’estructura original de l’absis.
J. Sarri
L’església de Sant Esteve de Múnter és un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. En conjunt el temple ha estat molt reformat.
A la part sud-est de l’absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan desgruixades formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars laterals. Les finestres són noves i a una altura considerable. A la quarta part de la volta pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d’ametlla i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que, tot i la seva esveltesa i altura, avui té una configuració barroca, tradicional a la Plana de Vic.
A causa de l’empenta del campanar sobre la volta i paret de migjorn, es va construir un contrafort solemne, escalonat i de mides considerables. A la paret del fons de l’església hi ha un cos intermedi amb la rectoria que serveix per a comunicar-se amb ella i per a pujar sobre la volta al peu del campanar. L’escala continua per dintre el quadre del campanar.
A la paret de migdia hi ha la porta d’entrada, rectangular, amb un marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat, molt curiosa.
Les parets de l’absis i el mur de tramuntana són els més sencers i corresponen a l’obra original; el carreu es petit i molt irregular. (JSV)
Bibliografia
- Josep Gudiol i Cunill: Excursió a Múnter, “Gaceta Montanyesa”, núm. 416, Vic 1909.
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 7 d’octubre de 1945.
- Antoni Pladevall: Muntanyola, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 1 (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 102. (DAG)