Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
Puigdàlber

Vista parcial del poble de Puigdàlber (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la plana del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del …
monestir de Ponts
Església del monestir de Ponts
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts) fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila de Ponts (Noguera), a l’indret conegut per Sant Peret.
L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…
l’Onyar
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc,…
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que…
Burjassot
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al nord-oest de la ciutat de València, al límit de la plana regada per les séquies de Montcada i de Tormos (al sector anomenat els Deserts de Dalt) amb els turons que tanquen l’horta a l’oest.
L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…
Zanzíbar
La catedral de Zanzíbar, construïda a l’antiga plaça de venda d’esclaus
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’oceà Índic, la més gran de la regió insular homònima de Tanzània Zanzíbar), situada sobre la plataforma continental d’Àfrica i separada pels 35 km del canal de Zanzíbar de la costa de Tanganyika.
La capital és Zanzíbar És una illa plana, constituïda al sector occidental per un baix corallí quaternari, mentre que al sector oriental és formada per una estructura geològica semblant a la plana litoral de Tanganyika, i té una altitud superior 216 m a Mazingini El clima és tropical humit, amb pluges que assoleixen entre 1 500 mm i 2 000 mm anuals, i les temperatures són més suaus que al continent La població 226 h/km 2 1988 viu de l’agricultura cocoters, bananers, cafè, tabac, clavell d’espècia, ananàs i altres productes tropicals El principal nucli urbà és la capital És poblat, sobretot,…
Xèrica
Xèrica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
monestir de Vilabertran
Vista aèria del monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…