Resultats de la cerca

És un dels cantautors més propers al rock del final del segle XX i principi del XXI Amb la seva veu rogallosa i les seves lletres amargues i desesperades sobre la vida marginal de l’Amèrica urbana, ha aconseguit ser un artista de culte, molt apreciat per la crítica Ha compost cançons en estils tan diversos com el jazz , el rock , el folk o el blues Entre els seus discos més destacats hi ha Heartattack and Vine 1980, Swordfishtrombones 1983 i Mule vibrations 1999 També ha fet teatre, ha escrit un musical juntament amb William Burroughs i ha actuat en algunes pellícules, com The outsiders FF…

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de doblatge, com…

Feia petites representacions escèniques, números acrobàtics, dansa i exhibició de feres amansides El document més antic que hi fa referència data del 1068 Aquests personatges foren mirats amb desconfiança per l’Església i prohibits el 1648 Durant els s XVII, XVIII i XIX exerciren llurs activitats en teatres de fira, de titelles i altres locals

S'exilià a Mèxic 1939, on collaborà amb LBuñuel Entre les seves realitzacions destaquen Tiburones 1962, Mecánica nacional 1971, Tac-Tac 1981, Terror y encajes negros 1986 i La sombra del ciprés es alargada 1990, basada en la novella de MDelibes

Treballà amb JPrévert en el grup Octobre 1936 La seva tasca com a director s’inicià el 1949 amb Sonate des spectres de Strindberg Posteriorment dirigí diverses obres, sovint d’autors joves, i, sobretot, de SBeckett En attendant Godot , 1953 Fin de partie , 1957 La dernière bande , 1960, etc L’any 1976 li fou concedit el Grand Prix National du Théâtre

Debutà al teatre dirigit per André Antoine i, a partir del 1927, s’incorporà al cinema

Cofundador, el 1951, del Living Theatre El seu teatre causà impacte a Europa per la combinació de les teories d’Artaud, de la improvisació del pacifisme, de la utopia anarquista i de la provocació del públic per a la presa de consciència revolucionària Dels seus nombrosos muntatges es destaquen Frankenstein 1965, Paradise Now 1968 i Enormous Despair 1972

Un dels actors nord-americans més importants dels anys cinquanta, tant en el teatre com en el cinema Hom pot destacar, dels 17 films que interpretà The Heiress 1949 de W Wyler, A Place in the Sun 1951 de G Stevens i The Misfits 1961 i Freud 1962, de J Huston

Malgrat la seva aparença freda i distant, aconseguí de comunicar una profunda intensitat dramàtica als seus personatges Treballà a Citizen Kane 1940, Shadow of a Doubt 1943, Under Capricorn 1949, The Third Man 1949, The Flags West 1950, September Affair 1951, Niagara 1953, The Angle Wore Red 1960, etc