Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Los amors de Melisendra
Literatura catalana
Comèdia burlesca, atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet, que parodia l’argument del romanç carolingi de Gaiferos i Melisendra.
Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de…
Pedro Torres Cruces
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit
Pere Valls Miró
Esport general
Dirigent esportiu.
Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als…
Gran Premi de Marxa Ciutat de Viladecans
Atletisme
Prova de marxa atlètica que se celebrà anualment a Viladecans entre el 1986 i el 2007.
Organitzada pel Club Atletisme Viladecans, amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, començà a disputar-se en un polígon industrial, però de seguida s’establí en un circuit d’1 km al Parc de la Torre-roja L’any 1987 acollí el Campionat d’Espanya, que guanyaren Manuel Alcalde i Emilia Cano També serví quatre vegades de Campionat de Catalunya 1989, 1992, 1997, 2006 En el seu palmarès, hi figuren Daniel Plaza, Valentí Massana, Josep Antoni González Cobacho, María Vasco, Encarna Granados, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino, Beatriz Pascual, Mikel Odriozola i María José Povés
Ironcat

Cartell de l’Ironcat del 2012
Federació Catalana de Triatló
Triatló
Competició de triatló extrem que se celebra anualment des del 2004 a l’Ampolla.
Organitzat conjuntament per la Federació Catalana de Triatló i l’Ajuntament de l’Ampolla, la prova es desenvolupa al voltant d’aquest municipi i del delta de l’Ebre Els participants han d’afrontar 3800 m nedant pel port del Fangar, 180 km en bicicleta i 42,2 km de cursa a peu L’edició del 2012 tingué com a guanyadors José Luis Cano també vencedor els anys 2005 i 2006 i Diana Bauer, i fou puntuable per a la Copa de les Nacions de triatló És la competició d’ironman més antiga de l’Estat espanyol
Ignasi Sanponts i Barba
Historiografia catalana
Jurista i polític.
Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…
el Somorrostro
Geografia històrica
Barri
Antic barri de barraques situat a la platja de Barcelona, entre la Barceloneta i el Poblenou.
Les barraques començaren a aixecar-se des del final del segle XIX, i en el moment de la seva desaparició, propiciada l’any 1966 per unes maniobres navals que havia de presenciar el general Franco, n'hi havia unes sis-centes i hi residia una població majoritàriament gitana de més de mil cinc-centes persones, les quals foren traslladades a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona recuperà la denominació del Somorrostro per a designar el tram de platja…
Faenza
La catedral de Faenza, obra de Giuliano de Maiano (s XV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Ravenna, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada en una plana, prop de l’aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Conserva aspectes de la ciutat romana Faventia , de planta rectangular, dividida en quatre barris les muralles són del 1456, quan era feu dels Manfredi El 1501 s’incorporà als Estats Pontificis Fou greument bombardejada durant la Segona Guerra Mundial Entre els seus monuments cal destacar l’ajuntament, del segle XIII, reconstruït, la catedral, projectada per Giuliano da Maiano i començada el 1474, amb la façana inacabada, i el museu de ceràmica La ciutat és famosa per la ceràmica indústria que tingué el seu millor moment al segle XV, que rep el nom de faiança Té també indústria…
Multitudinari concert de Josep Carreras a Barcelona
El tenor Josep Carreras fa un concert a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona per commemorar el 10è aniversari de la Fundació Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia El concert, al qual assisteixen 60000 persones, ha estat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona deu anys després del multitudinari recital que Carreras va fer també a Barcelona, davant de l’Arc de Triomf, un cop superat el tractament contra la leucèmia En la seva actuació, Carreras és acompanyat per l’Orquestra Nacional d’Itàlia que dirigeix David Giménez, nebot del tenor, i en algunes peces per la Coral…
Acord per a conservar llocs de treball de Delphi
El comitè d’empresa de Delphi arriba a un acord amb quatre empreses catalanes del sector de l’automoció per a invertir fins a 12 milions d’euros i mantenir 208 llocs de treball a les installacions de Delphi a Sant Cugat del Vallès El 4 de febrer Delphi va anunciar la rescissió gradual dels contractes i el tacament definitiu a final d’any, i el 29 de març va presentar un ERO per als 540 treballadors Al llarg de cinc mesos hi ha hagut mobilitzacions dels treballadors i negociacions entre l’empresa, els treballadors, la Generalitat i l’Ajuntament, les quals han desembocat en aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina