Resultats de la cerca

Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i cinquanta…

Fou una de les peces clau del soul La seva famosa veu de falset, l’habilitat amb la guitarra, la creativitat en lletres i melodies i el seu orgull afroamericà definiren la seva figura i marcaren la seva producció Al final dels anys cinquanta, amb el grup The Impressions, i al llarg dels seixanta i setanta, en solitari, fou responsable d’èxits com Gypsy Woman , For Your Precious Love , People Get Ready , Move On Up i, sobretot, Superfly Fou en la seva faceta de productor que creà el so anomenat Chicago soul , caracteritzat pels falsets, una secció de vent contundent i la…

Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore nord-americà…

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria…

Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant…

De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un cop mort…

Es crià prop de Nova Orleans i després a Minneapolis Estudià diversos instruments i formà part de l’orquestra familiar Al principi dels anys trenta, ja amb el saxòfon tenor, treballà a Kansas City, on formà part de les orquestres de Walter Page, Bennie Moten i Count Basie El 1934 treballà mig any a l’orquestra de Fletcher Henderson i el 1936 tornà amb Basie quan la seva orquestra debutà a Nova York Hi romangué fins el 1940 gravant Shoe Shine Boy , Lady Be Good , Every Tub , Jive at Five i Lester Leaps In , entre altres títols Després treballà amb el seu propi conjunt, amb el qual enregistrà I…

Especialista en papallona, es formà al Club Natació Banyoles, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya en 100 m 1967, 1969 i 200 m 1962, 1963, 1965 El 1971 passà al Club Natació Barceloneta, amb el qual aconseguí un nou títol en els 100 m Fou campió d’Espanya una vegada en 200 m 1965 i quatre vegades en relleus 4 × 100 m estils amb la selecció catalana 1961, 1965, 1969, 1971 Millorà més de cinquanta rècords, entre catalans i estatals, i fou trenta-dues vegades internacional Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1977 esdevingué directiu de la Federació Espanyola…

Fundat el 1908 amb el nom de Societat Esportiva Pompeia, nasqué a l’empara del patronat del Santuari de Pompeia, vincle que es mantingué fins l’any 1925 El 1920 rebé el títol de reial El mateix any arrendà unes pistes a la travessera de Gràcia, però els anys cinquanta s’hagué de traslladar a un xalet amb pista de tennis a Montjuïc Assolí un Campionat de Catalunya de primera categoria 1925 i un subcampionat d’Espanya per equips 1976, a més de diversos Campionats de Catalunya en categories inferiors Organitzà tres Campionats d’Espanya 1929, 1932, 1941, i forjà figures com Pere…