Resultats de la cerca

Salvà aquelles terres combatent contra els suecs i contra els cavallers de l’orde dels Portaespasa, i adoptant una política hàbil de defensa i submissió amb els mogols De la seva victòria sobre els suecs a les riberes del Neva 1240 rebé el seu sobrenom Existeix una vida d’Alexandre Nevski escrita ja al s XIII i reelaborada al s XVI És considerat com un salvador de l’ortodòxia, i venerat com a sant per l’Església Oriental

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695

La seva veritable identitat encara no ha estat revelada Documentat entre el 1356 i el 1410 Consta documentalment que illustrà, entre altres obres, unes Hores de Santa Maria per a la reina Elionor de Sicília, unes Ordinacions de cort 1359 i un Libre dels feits del rei Jacme per al rei Pere Hom ha considerat que participà en la illuminació del Llibre de Privilegis de la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Llibre verd

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art

Estudià a Roma i debutà al Teatro alla Scala de Milà amb L' elisir d’amore 1942, però no fou fins el 1952 que obtingué un gran renom per la seva actuació a Don Giovanni Considerat un dels millors cantants i actors del seu temps, menà una intensa activitat internacional Es dedicà també a l’ensenyament a Europa i als EUA i actuà en uns quants films, com O sole mio 1946, Giuseppe Verdi 1953, Casa Ricordi 1954, etc

Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894

Féu importants aportacions en fisiologia i anatomia, que posaren les bases científiques de l’antropologia física, ciència de la qual pot ésser considerat un dels fundadors A partir dels seus estudis craniomètrics establí una divisió de l’espècie humana en cinc varietats caucàsics o blancs, mongòlics o grocs, malais o bruns, etiòpics o negres i americans o roigs El seu Handbuch der vergleichende Anatomie und Physiologie ‘Manual d’anatomia i fisiologia comparades’, 1804 tingué una gran difusió

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866 El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu Fou catedràtic de música a Cambridge 1856 Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa