Resultats de la cerca

Pere el Cerimoniós, Aureum Opus , segle XIV BMA / GC El tarannà bellicós de Pere III, el Cerimoniós, i unes circumstàncies socials i econòmiques molt adverses, ja que foren els anys més crítics de la baixa edat mitjana, expliquen la conflictivitat gairebé permanent del seu regnat Les guerres l’obligaren a exercir una forta pressió fiscal que produí malestar i rebellions entre els seus súbdits, i una creixent dependència de les corts, que s’enrobustiren aleshores com a òrgan de control de la monarquia En la Crònica , alludeix al seu propi regnat com un temps de “guerres e tribulacions” i,…

A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia

Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé

Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona era regit per un castlà o sotscastlà Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca 1349 i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del s XVII el darrer sotscastlà és del 1570 Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715

Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona Al costat del castell hi ha l’església romànica de Sant Feliu L’església parroquial, barroca, és dedicada a la Mare de Déu del Remei Fins el 1972, que s’annexà al de Mur , fou municipi independent

És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis

Fill de Felip II August i d’Elisabet d’Hainaut, es casà 1200 amb Blanca, filla d’Alfons VIII de Castella El 1214, quan encara era delfí, derrotà Joan I d’Anglaterra a la Roche-aux-Haines El 1215 li fou oferta la corona anglesa pels barons rebels desembarcà a Anglaterra, però fou derrotat a Lincoln 1217 El 1224 expulsà els anglesos del Poitou i la Gascunya, i el 1226 participà en la croada albigesa

Cavaller, era rebesnet de Martín Díez de Aux, resident a Daroca i a Albarrasí És autor d’una Crónica General de España , de Justa ocupación del Reino de Navarra por los Reyes Católicos , d’històries de Terol, Albarrasí, Mosquerola i dels Corporals de Daroca i d’estudis genealògics de famílies aragoneses és conegut, sobretot, per les Memorias y reparos als Anales de la Corona de Aragón de Zurita, enviats a aquest el 1561

Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París

El tercer comte fou el fill d’aquests, Enric , infant d’Aragó, duc de Villena, a qui fou confiscat el 1445 i incorporat a la corona Fou atorgat novament com a ducat el 1464 al gran privat Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado El setè duc, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva , fou lloctinent de Catalunya i virrei de Sicília El títol passà el 1830 als Ossorio, marquesos d’Alcañices