Resultats de la cerca

Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de Roma, el Museu…

Professor de teoria de l’art a la Universitat de Barcelona, ha collaborat en diferents catàlegs i llibres d’art contemporani Ha estat membre de l’equip de redacció de la revista Tranversal 1996-2002 És coeditor de la revista Roulotte i collaborador en diaris i revistes d’art com ara Exit express i Artforum International Ha estat comissari de les exposicions “Arquitectures per a l’esdeveniment” 2002, “Stand by” 2003, “Corner” 2004-05, “Post-it city Ciutats ocasionals” 2008 i “Para Bellum 12 mm” 2010 Ha estat director del programa d’intercanvis internacionals entre Barcelona i…

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves aportacions,…

Es formà a la Universitat de Barcelona i a la New School for Social Research de Nova York El 1996 entrà a formar part del grup d’estudis sobre televisualitat del Media Studies Program de la New School Nova York Ha estat comissari de diverses exposicions i organitzador de jornades de debat sobre les noves formes de producció artística, realitzades en diverses entitats Collabora regularment en revistes i diaris de Catalunya “Acción Paralela”, “Avui”, “El Temps”, “La Vanguardia” i internacionals “Parachute” i “Art Monthly” Imparteix cursos d’estudis de cultura visual a la…

Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor Balaguer Tragèdies , 2001…

Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941 Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme Les seves obres principals són Verso un'architettura organica 1941, Saper vedere l’architettura 1948 i Il…

Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat de Fairfield…

Fundador de la “Révue Indépendante” 1883 i director de la “Révue Blanche” 1895-1905, el seu llibre Les impressionistes en 1886 1887 el convertí, amb Signac, en el màxim teòric del neoimpressionisme Exercí la crítica a “Le Matin” Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes Essent director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme, a París 1912

Professor universitari i deixeble d’AMomigliano i LRusso, es donà a conèixer amb La poetica del decadentismo italiano 1936 Exposà la seva metodologia a Poetica critica e storia letteraria 1963 Els estudis sobre diverses èpoques de la literatura italiana són nombrosos i importants Metodo e poesia di LAriosto 1947, Carducci e altri saggi 1960, L’Arcadia e il Metastasio 1963, Classicismo e neoclassicismo nella letteratura del’700 1963 i altres Són fonamentals també els seus estudis sobre Leopardi