Resultats de la cerca
Es mostren 183309 resultats
castell d’Alaró
Història
Antiga fortificació construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt.), municipi d’Alaró (Mallorca).
La muntanya és una avançada del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient El cim és una superfície relativament plana, de 1200 m de longitud per 500 de latitud, voltada per una alta cinglera d’un color rogenc, que li dona un aspecte molt característic A la vora mateixa de la cinglera, es troben les restes de l’antic castell Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere el comtat d’Urgell amb la Mallorca…
bloc d’adreces
Electrònica i informàtica
Conjunt d’adreces que queda determinat per un interval definit sobre l’espai d’adreces.
Cal tenir present que les transferències d’informació entre memòria interna i memòria externa mai no es realitzen en una cella de memòria, sinó que la transferència sempre afecta un bloc sencer d’adreces És per aquest motiu que, per minimitzar el nombre de transferències, sovint les ordres de transferència des de la memòria interna cap a la memòria externa en lloc de realitzar-se en el mateix moment es reflecteixen temporalment en una memòria coixí caché , i no es realitzen sobre la memòria externa fins que no hi ha més remei per exemple, quan cal fer un intercanvi…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220 L’…
paper d’alumini
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Làmina d’alumini obtinguda mitjançant successives laminacions de cinta o xapa d’alumini pur (99,5%).
La malleabilitat de l’alumini permet d’obtenir industrialment fulls molt prims, fins i tot de 0,005 mm El paper d’alumini, sigui sol, sigui adherit a paper ordinari, és emprat sobretot per a l’embalatge, però té, encara, moltes altres aplicacions càpsules d’ampolles, etc En electrònica és utilitzat per a condensadors electrolítics i en general quan calen elèctrodes de molta superfícies i poc gruix, com, per exemple, en els condensadors de paper
arrendament d’herbes
Dret civil
Arrendament de les pastures d’un predi mitjançant la percepció d’un cànon en metàl·lic o d’una part de la producció.
Generalment és efectuat amb bestiar oví, com a complement d’una agricultura tradicional, el qual aporta al predi una quantitat important de matèria orgànica
sistema d’unitats
Física
Conjunt coherent d’unitats de mesura.
Tot sistema d’unitats tria unes unitats fonamentals o bàsiques , i totes les altres són unitats derivades A través del temps han estat proposats diversos sistemes d’unitats en física i tècnica unitat , amb la idea que poguessin ésser adoptats universalment Entre aquests sistemes cal remarcar especialment els sistemes CGS, Giorgi o MKSA basat en el mecànic MKS, que ha donat lloc al sistema internacional SI, el tècnic o pràctic , i d’altres de menys difusió Tots aquests sistemes tenen l’origen en el sistema mètric decimal Subsisteix encara algun sistema…
índex d’octà
Química
Nombre que indica la velocitat de detonació d’un combustible líquid en unes condicions d’anàlisi estàndard.
Arbitràriament hom assigna l’índex d’octà zero al n -heptà i l’índex cent a l’isooctà Un índex d’octà de 96 indica que la velocitat de detonació del combustible en l’anàlisi estàndard és igual a la d’una mescla de 96 parts d’isooctà i 4 parts de n -heptà
vescomtat d’Àger
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
El territori fou pres pel comte d’Urgell i per Arnau de Tost poc temps després del 1030 Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir Ermengol V d’Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094 El primer vescomte fou Guerau Ponç II net d’Arnau Mir, que ho era de Girona En el testament del 1132 ja era anomenat vescomte d’Àger El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins Amb Ponç I…
marquesat d’Orís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles el 1711 al noble Carles d’Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d’Orís, baró d’Orís (mort el 1726).
Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina