Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
calendari asteca

Calendari asteca de pedra
© Fototeca.cat
Cronologia
Calendari emprat pels asteques.
El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cadascun i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts Com a múltiple d’aquest any usaren un conjunt de 52 anys xihumolpilli El calendari religiós o tonalpualli tenia un any de 260 dies
premis Sant Jordi
Cinematografia
Guardons cinematogràfics creats per iniciativa del Cinefòrum de RNE a Barcelona el 1957.
En un principi els premis eren concedits per les votacions d’un jurat, compost per crítics cinematogràfics, i els oients de RNE, encara que des de fa uns anys solament participen en els vots els crítics El premi consisteix en una petita escultura de ferro dissenyada per Lluís Terricabras i Moleres
borèada
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les divinitats alades nascudes de Bòrees, concretament Càlais i Zetes.
Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat
Ramon I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona, fill de Roger I i de la seva muller Adelaida.
Compartí el comtat amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Bernat I Eren germans d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Borrell I Es casà amb Garsenda, filla i hereva del vescomte Guillem I de Besiers i Agde Sobrevisqué de molt poc al seu pare
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química. L’estabilitat depèn de l’entalpia de formació de la substància: a una major entalpia negativa de formació correspon una estabilitat més gran..
Darrerament, diverses molècules que eren considerades inestables han estat sintetizades en formes estables Es tracta d’enols obtinguts a la Universitat de Chicago per S Bergens i B Bosnich i que es manetenen estables a temperatura ambient durant setmanes Hom creia que els enols es transformaven espontaniament en aldehids o cetones
Las Pesas

Portada del núm. 11 de la revista Las Pesas (1964)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Culturisme
Halterofília
Revista de culturisme i halterofília publicada a Barcelona el 1963.
En fou director José Donato i tingué l’assessorament mèdic de José Gallart N’eren collaboradors habituals Mateo Meytibí, Pedro Aquiñones i Guillermo Alfaro, entre d’altres Tingué corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat espanyol i a París De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 85 números
Milicia Catalana
Partit polític
Organització armada ultradretana que actuà a Catalunya entre el 1985 i el 1986 dirigida per Carlos Francisoud i J. C. G. Reaparegué novament entre el 1989 i el 1991, si bé liderada per Francisoud (J. C. G., desvinculat, impulsà el Bloque Catalán) i el portaveu fou Combat.
Segons el seu Manifiesto Social 1989, els enemics d’MC eren “el nacionalisme burgès”, “el separatisme”, “la Constitució” i “las corrientes amoralistas, secularizantes y extranjerizantes” Consegüentment, centrà les agressions en locals independentistes, sex-shops , saunes i la Clínica Dexeus per pràctiques avortistes El 1994 Francisoud creà el Moviment Patriòtic Català
Šamaš
Déu del sol, entre els semites de Mesopotàmia, equivalent al déu sumeri Utu
.
Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa
sotsvegueria de Ribes
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (322 h [1718]) que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera.
Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga
Forn de ceràmica de les Ribes (Guixers)
Art romànic
Situació La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina