Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
orde de Sant Lluís
Militar
Orde reial i militar francès instituït per Lluís XIV el 1693 per recompensar els mèrits militars.
N'era el distintiu una creu de vuit puntes d’or, perfilada d’esmalt blanc, cantonada de flors de lis d’or i carregada al centre amb un escut ovalat de gules que, per un costat, té una imatge de sant Lluís portant una corona de llorer en una mà i una d’espines a l’altra amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Ludovicus Magnus Instituit 1693 en lletres d’or, i per l’altre costat, una espasa nua d’or passada dins una corona de llorer amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Bellicae Virtutis Praemium , en lletres d’or Va penjada d’una cinta roja Fou suprimit el 1792, i, restablert…
Bartomeu Seguí i Palou
Pintura
Pintor.
A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a…
Les teligonàcies
Constitueixen aquesta petita família mediterrània només tres espècies, de les quals una, Theligonum cynocrambe , viu a les nostres ter res Les teligonàcies són herbes de fulles ellíptiques i enteres, glabres i un xic carnoses Fan les flors unisexuals, petites i poc vistents, amb el periant molt reduït i les disposen de forma dioica, agrupades en petits glomèruls a l’axilla de les fulles les femenines, d’ovari ínfer, produeixen petits fruits secs nuciformes Pel que fa a l’espècie que ens afecta, és una herbeta tendra i sarmentosa —hom l’anomena, a Mallorca, herba molla— que viu…
Robert Mapplethorpe
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Estudià al Pratt Institute de Brooklyn entre el 1963 i el 1970, anys en què produí pellícules underground , escultures, collages i assemblages Al principi dels anys setanta introduí en les seves fotografies els temes que en caracteritzarien l’obra els retrats, especialment de personatges famosos les natures mortes amb flors i els nus, sovint amb forta càrrega sexual Les seves obres, fonamentalment en blanc i negre, destaquen per una acurada composició i una illuminació que realça la textura i la sensualitat de les superfícies L’any 1983 es féu una exposició retrospectiva de la…
Centre d’Arts Escèniques de Salt El Canal
Teatre
Centre de producció i de creació escènica inaugurat el 2007.
Té com a objectius produir i coproduir, des de l’àrea urbana de Girona, espectacles teatrals de primera línia Inicià la seva activitat amb l’estrena el 2007 de Coral Romput , un espectacle dirigit per J Ollé a partir del poema de V Andrés Estellés Treballa conjuntament amb Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya , i forma part, amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Centre d’Arts Escèniques de Reus i el de Terrassa, de la xarxa de producció teatral pública de Catalunya La seva seu, des del 2012, és a la Factoria Cultural Coma-Cros…
Wilhelm Peterson-Berger
Música
Compositor suec.
Vida La seva mare, pianista aficionada, fou qui despertà en el seu fill l’interès per la música Entre el 1886 i el 1889 estudià al Conservatori d’Estocolm i després es traslladà a Dresden per estudiar amb H Kretzschmar El 1895 tornà a Estocolm i el 1896 començà a treballar com a crític musical en el prestigiós diari "Dagens Nyheter", on romangué fins el 1930 La seva agudesa crítica i el seu llenguatge mordaç el convertiren en un periodista admirat, però també amb molts enemics Com a compositor és recordat sobretot per les seves petites peces per a piano -les romanser - i per les composicions…
Les anacardiàcies
Anacardiàcies 1 Llentiscle Pistacia lentiscus a fragment d’una branca amb les fulles compostes paripinnades i les inflorescències axillars x 0,8 b flor femenina amb el fruit encara tendre c flor masculina amb el calze curt i els estams molt exserts x 12 2 Noguerola Pistacia terebinthus fulla composta i imparipinnada, de folíols més grossos que a l’espècie precedent x 12 Eugeni Sierra Família repartida pels tròpics i per les zones subtropicals i temperades, comprèn 71 gèneres i més de 600 espècies, de les quals només tres són presents al nostre país Algunes anacardiàciesprodueixen tanins i…
Salvador Alarma i Tastàs
Salvador Alarma és autor de la decoració de la sala de ball La Paloma (1903), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a collaborar amb…
, ,
Leiden

Vista de Leiden
©Turisme d'Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada a poca distància de la mar, en una plana travessada per petits canals, és famosa per la seva universitat fundada el 1575, amb una gran biblioteca més d’un milió i mig de volums, i, des de temps antic, un destacat centre cultural instituts d’ensenyament superior, nombrosos museus, teatre, sala de concerts, etc Centre comercial formatge, flors, productes hortícoles i industrial indústries tèxtil —amb una tradició que data del s XIII, però actualment molt reduïda—, mecànica, de perfumeria, conservera, etc Entre els seus monuments es destaquen les esglésies gòtiques s XIV de…
monument
Cristianisme
Altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que hom disposa a les esglésies, el Dijous Sant, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant.
Abans de la reforma de la Setmana Santa, tenia un caràcter extern més solemne amb una certa relació amb el sepulcre de Crist, i hom recorria diverses esglésies per fer la “visita al monument” Consta documentat a Catalunya des del s XIII Acostumava a ésser una escalinata adornada amb flors i ciris i, al capdamunt, una urna en forma de sepulcre, on era dipositada l’eucaristia En algunes esglésies importants consistia en una peça escultòrica especial que només servia per a aquesta ocasió entre els més famosos destaca el del convent de Santa Teresa de Vic, obra de Carles Moretó Cada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina