Resultats de la cerca

Especialista en estil lliure, fou plusmarquista mundial dels 400, 800 i 1 500 m lliures Obtingué tres medalles d’or 400 m, 800 m i 400 m estils als Jocs Olímpics de Seül, el 1988, i una 800 m als Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992 Entre altres trofeus, guanyà també tres medalles d’Or 400 m lliures i 800 m lliures als Campionats del món de Perth 1991 i als de Roma del 1994 800m lliures Es retirà després dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en què no guanyà cap medalla L'any 2011 intentà sense èxit qualificar-se per als Jocs Olímpics de Londres del 2012 

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Format al Girona HC, en edat júnior passà al CP Tenerife 1996-97 i debutà a primera divisió La següent temporada fitxà pel CP Jonquerenc, de la mateixa categoria, amb el qual pujà a la divisió d’honor Tornà al Tenerife 1999-00 –a la màxima categoria– i un any després fitxà pel Blanes, amb el qual fou campió de la Copa del Rei 2001 i guanyà una Golden Cup 2006 La temporada 2010-11 fitxà pel CP Vic, amb el qual conquerí la Supercopa d’Espanya i es retirà Formà part de la selecció catalana que guanyà el Mundial B de Macau 2004

El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries i “El Brot…

Professional des del 2002, que competí en 125 cc amb l’equip Derbi al Gran Premi de Jerez, l’any següent guanyà el Gran Premi del Brasil en aquesta mateixa categoria El 2005 passà a 250 cc amb l’equip Honda, i el 2006, també en 250 cc, fitxà per Aprilia i aconseguí dos títols mundials consecutius 2006 i 2007 L’any 2008 canvià d’escuderia Yamaha i de categoria MotoGP, en la qual guanyà el Campionat del Món els anys 2010, 2012 i 2015, i obtingué el subcampionat en les edicions del 2009, 2011 i 2013 El novembre del 2019 anuncià la retirada de la competició

Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent

Debutà en una competició de motocròs amb Derbi, empresa on treballava Amb pocs anys guanyà unes 50 curses en la modalitat de gimcana, sempre pilotant una Derbi 98 L’any 1960 fitxà per Montesa, amb la qual aconseguí la majoria dels seus triomfs El 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat de 100 cc Pioner en les curses fora d’asfalt, disputà nombroses proves de motocròs i de trial En la primera modalitat, es proclamà campió d’Espanya de 125 cc 1961, 1963 i 250 cc 1961, 1962, 1965, 1966 Guanyà més de 25 proves arreu d’Europa i disputà diverses vegades el Mundial de motocròs fins que el…

Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona…

Fill d’un antic director i entrenador de ciclisme es formà en l’equip Iberdrola, i assolí el Memorial Valenciaga 2000, el seu principal èxit com a  amateur S’estrenà com a professional el 2001 a l’equip ONCE-Eroski Es guanyà el sobrenom de Purito en un entrenament amb els companys més veterans en el seu primer any com a professional En una pujada els avançà a tots i féu veure que encara li sobraven forces per fumar un cigar Guanyà les tres grans curses professionals de Catalunya, l’Escalada a Montjuïc 2001, la Setmana Catalana 2004 i la Volta a Catalunya 2010 i 2014…

Format al Sícoris Club de Lleida, s’inicià en el piragüisme impulsat pel seu pare, Manel Craviotto Aconseguí la medalla d’or en la prova de 500 m en K-1 i K-2 en el Campionat d’Europa sub-23 2004 Debutà en categoria sènior el 2003 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de clubs Guanyà la medalla d’or en K-2 a les proves de 200, 500 i 1000 m del Campionat d’Espanya 2005 i novament l’or en 200 m 2006 Feu parella amb Carlos Pérez en les proves de K-2 Ha guanyat la medalla d’or en la prova de 500 m en K-2 en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, la de plata en els 200 m en K-1 als…