Resultats de la cerca
Es mostren 6003 resultats
llanterna
Fanal de mà amb una cara de vidre i un mànec o una nansa fixats generalment a la cara oposada.
moqueta
Indústria tèxtil
Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.
La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits
maneta
Tecnologia
Mànec d’algunes eines format per una peça de fusta, de plàstic, etc, amb un forat adaptat a la mà.
pom
Història
Bola d’or (anomenada també món o globus) portada pels reis a la mà com a emblema del poder suprem.
Podia portar una creu damunt A Catalunya apareix amb la creu patriarcal al s XIII
coronell
Indústria tèxtil
En l’antic fus de filar a mà, disc o casquet esfèric que corona l’extrem oposat a la punta.
flauta
Música
En l’harmònium, joc de llengüeta lliure amb tessitura de 8', generalment a la mà dreta amb el número 1.
cabestrell
Embenatge que passa pel coll i que cau sobre el pit per a sostenir l’avantbraç o la mà lesionats.
rem
Rem
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Transports
Instrument de fusta, o d’un altre material resistent, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.
Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves parts la que…
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o sextes, i un…
Asclepi
Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees Amb…