Situació
Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna.
ECSA - M.À. Font
Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa. És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH103013.
S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa. A menys d’un parell de quilòmetres, a la dreta, passat el càmping Baliera, cal desviar-se cap a Casterner. El santuari és a les envistes del poble, a mà esquerra. (JBP)
Història
Gairebé no disposem d’informació que pugui illustrar algun aspecte concret de la història d’aquesta església, que es trobava dins el terme de Casterner.
El santuari va ésser molt venerat fins a la guerra civil de 1936-39, quan va desaparèixer la talla de la Mare de Déu de Buràs. Segons alguns erudits, es tractava d’una talla gòtica de 3 pams d’alçada que portava el Nen al braç esquerre. Hi ha una llegenda que explica la troballa d’aquesta imatge. Antigament, cada 8 de setembre els habitants de la rodalia s’aplegaven a la capella per commemorar aquest fet. (JBP)
Església
Planta de l’església, característica pel seu absis molt profund, precedit d’un petit arc presbiteral.
X. Fresneda i M.À. Font
És una església d’una sola nau, amb un profund absis semicircular desplegat a llevant, precedit per un estret arc presbiteral de mig punt. L’edifici es troba en estat de ruïna. Ha perdut la volta de canó de la nau i hi ha perill que s’esfondri l’absis, cobert amb una volta de quart d’esfera.
L’aparell presenta un aspecte rústec, amb carreus irregulars disposats en filades força desordenades. L’argamassa és de morter de calç. En alguns llocs on s’han fet reparacions durant aquest segle el morter és de ciment, material que també s’ha utilitzat per a fer un barroer arrebossat a l’interior de l’ermita.
L’església disposa de tres finestres d’una sola esqueixada, una oberta al mur de ponent, una altra al mur de migjorn i la tercera al centre de l’absis.
La porta, al mur de migdia, presenta un arc de mig punt adovellat amb peces de travertí. Un dels brancals ha estat eixamplat.
L’església, sense cap concessió a l’ornamentació, és una obra de gran rusticitat que es pot incloure dins del grup d’edificacions del segle XII que, independentment de les noves aportacions arquitectòniques, segueixen un camí arrelat en la tipologia i en les maneres de fer populars. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Moner, 1878-80, vol. I, pàgs. 31, 151 i 441