Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Domingo Gil
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984 Disputà el…
Diccionari de dubtes
a l’igual que Forma incorrecta de igual que a la de tres Forma incorrecta de un, dos, tres o a la una, a les dues i a les tres a la / en venda Tenir llibres en venda a la llibreria, posar llibres a la venda al més Forma correcta seguida d’adverbi Vindré al més aviat possible Forma incorrecta seguida d’adjectiu S’hi presentarà el més elegant possible / tan elegant com sigui possible acabar amb Forma incorrecta en el sentit de posar fi , eliminar , matar , cessar Posà fi a la dictadura accessible Adjectiu De fàcil accés acompanyar-se de Forma incorrecta de anar acompanyat de El…
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió més característics, no són…
aret
Dansa i ball
Noi que, amb indumentària antiga i amb arets a les mans, balla la dansa dels arets
(o dels savoians
), típica de Castelló, la vigília de Corpus.
estantolat | estantolada
Heràldica
Dit de la figura humana o animal amb les mans o potes anteriors aplicades al tronc d’un arbre, a una columna, a una torre, etc.
lumbrical
Anatomia animal
Dit de cadascun dels músculs fusiformes i petits que són situats entre els tendons del flexor profund, a les mans, i del flexor llarg, als peus.
N'hi ha quatre a cada extremitat, i tenen per missió de flectir la primera falange i d’estendre les altres dues
cladosporiosi cutània
Patologia humana
Micosi originada pel fong Cladosporium wermecki, especialment freqüent a l’Àfrica, i en general en països càlids i humits, que afecta sobretot les mans dels pacients.
Es denomina també tinya negra
ball d’espases
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen espases a les mans, amb les quals, tot dansant, fan diverses figures, com passadissos amb volta, estels, etc.
recolzant
Heràldica
Dit de la figura, generalment un arbre o una columna, en la qual es recolzen un home o un animal amb les mans o potes anteriors.
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
El castell de Torena s’alçava a 1 699 m d’altitud, en un tossal situat a 2 km de Llessui en direcció nord Al començament del segle XV ja estava enderrocat, i avui només en subsisteix el topònim Des de la mort del comte Sunyer l’any 1011, i en el decurs del segle XI, el castell de Torena és debat entre les dues branques comtals del Pallars que semblen detenir-lo en règim de condomini Entre el 1011 i el 1035 el comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena i tota la Vall d’Àssua —cal entendre una part dels drets que hi deté— L’any 1069 el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina