Resultats de la cerca

Les relacions internacionals van seguir marcades per les difícils relacions amb el règim de Fiji, encapçalat pel militar colpista Frank Bainimarama Si bé es van produir gestos que feien pensar en un distanciament com ara l’apropament a la Xina, també es van fer passos positius, com el renomenament, al mes de gener, d’un nou alt representant neozelandès al país, després de l’expulsió de l’anterior al novembre del 2009 Al cap de poc, al març, Nova Zelanda també va ser un dels primers països a enviar ajuda a Fiji per paqiar els efectes del cicló tropical que havia assolat l’illa Al gener, durant…

La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…

Per 358 vots contra 124 la Cambra dels Comuns aprova la proposta del primer ministre Boris Johnson que la data de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea sigui el 31 de gener de 2020

Pavel Miljukov, el seu dirigent, fou ministre d’afers estrangers el 1917 en el govern provisional, però el partit es retirà aquell mateix any de la coalició i desaparegué dissolt amb la presa del poder dels bolxevics

Polític francès Collaborà amb Napoleó I, i durant la Restauració fou partidari de Lluís-Felip Fou ministre i contribuí a l’abolició de l’esclavatge Després del cop d’estat del 1851 es retirà de la política

Fou director d’"Il Regime Fascista”, secretari general del partit feixista 1925-26, membre del gran consell 1935 i ministre d’estat 1938 De tendència radical, fou partidari de la collaboració amb Alemanya Fou executat pels partisans

Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut

Fou professor de patologia mèdica i de medicina legal a la Universitat de Roma fou ministre d’instrucció pública i d’agricultura, i cap de l’esquerra dinàstica Féu descobriments remarcables en el camp de la semiologia

El ministre de Defensa francès, Florence Parly, anuncia la mort de Bah ag Moussa en una operació de les forces franceses terrestres i aèries Bah ag Moussa era un dels principals comandaments d’Al-Qaida al Sahel

Diputat a les corts de Cadis, el 1821 fou ministre d’estat i president del consell S'enfrontà als liberals extremistes Era president del consell 1837 quan el pretendent Carles de Borbó arribà a les portes de Madrid