Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
basc | basca
Les restes de l’històric roure de Guernica (Gernikako arbola), al peu del qual eren jurats els furs
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu d’un poble establert al País Basc.
Els bascs o euskaldunak constitueixen un poble d’una comunitat ètnica, lingüística i antropològica física que ha estat més gran que la seva unitat històrica fins a època recent El tret més distintiu dels bascs és llur idioma, el basc o euskara , que els identifica enfront de la llengua dels altres homes, que en conjunt parlen el que hom anomena erdara el basc, efectivament, és un idioma amb trets molt peculiars i amb poca similitud no tan sols amb els idiomes circumdants d’entroncament indoeuropeu, sinó també amb les grans agrupacions lingüístiques conegudes Els bascs presenten els caràcters…
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
Els ocells antropòfils
Els ocells i l’acció de l’ésser humà L’expansió dels gavians i gavines com a ocells lligats a l’activitat humana ha estat molt espectacular en els darrers anys, fins a fer-ne un hoste habitual en tota mena d’ambients rics en residus És així com a la tradicional i ja antiga presència de gavines en els conreus litorals, com les que sempre han acompanyat la llaurada al delta de l’Ebre, en cerca l’aliment descolgat per la relia a dalt, s’han sumat modernament les colònies abundoses de gavians als abocadors d’escombraries de tot el país, fins a molts quilòmetres terra endins a baix Així, aquests…
pluja artificial
Meteorologia
Precipitació estimulada artificialment projectant neu carbonica, iodur d’argent o altres substàncies a la part superior dels núvols, de manera que aquests elements actuïn com a nuclis de condensació.
Arxiu Municipal d’Alzira
Historiografia catalana
Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.
Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…
micròglia
Biologia
Cèl·lula d’origen mesodèrmic que forma part de l’estructura del sistema nerviós central, caracteritzada per un cos cel·lular de forma variada, amb petits nuclis allargats, i prolongacions fines.
Té propietats fagocitàries i una gran afinitat pels colorants És anomenada també cèllula de Del Río-Hortega
Seu
Caseria
Caseria del municipi de Montanui (Ribagorça), dividit en els nuclis de Seu d’Amunt i Seu d’Avall, al N del terme, a la capçalera del riu de Pedrós.
guàrdia municipal
Membre de la guàrdia dependent dels ajuntaments que té cura del compliment de les ordenances i les disposicions municipals i regula el trànsit a l’interior dels nuclis urbans.
inoculació
Tecnologia
Addició al metall líquid, prèvia a l’emmotllament, de substàncies que actuen de nuclis de cristal·lització i en modifiquen, així, la microestructura cristal·lina i les propietats físiques i mecàniques.
orbicular
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina