Resultats de la cerca

La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn…

Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix esmentat com a castell a l’inici…

Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…

S'alimenta de serps i rèptils i habita a l’Índia, la Xina sud-oriental i Indonèsia

Habita el N d’Àfrica i la península Ibèrica fins a l’Ebre

Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord

Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor

Els seus costums són semblants als dels còndors i els urubús s’alimenta principalment de carronya i també d’insectes i de petits i rèptils Desprèn una olor molt desagradable Freqüenta els poblats i a la nit es refugia als boscs Habita una gran part de l’Amèrica meridional, Mèxic i les Antilles

El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia

Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…