Resultats de la cerca
Es mostren 1638 resultats
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera…
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
trucatge
Tecnologia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència.
En el trucatge hom augmenta la relació de compressió, varia la distribució, treu pes al volant, al cigonyal i a les bieles, etc, i substitueix determinats elements, tals com el carburador, els tubs d’escapament, etc
reserves
Militar
Elements combatents no destinats inicialment a les operacions actives i que el comandament reté a la seva disposició en previsió de futures contingències.
diari
Economia
Llibre de comptabilitat principal i obligatori on són enregistrades totes les operacions efectuades diàriament i en l’ordre en què ho han estat.
És el resum de tots els llibres auxiliars i la base del major
aritmomania
Obsessió irresistible d’executar operacions aritmètiques, des de comptar el nombre de passes, llums, finestres, per exemple, fins als exercicis algebraics més complicats.
propietat commutativa
Matemàtiques
Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi.
grup espacial de simetria
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups d’operacions de simetria que resulten en combinar l’operació de translació amb els grups puntuals de simetria (sistema cristal·lí).
eixamplament
Indústria tèxtil
Operació per la qual hom dóna una major amplada a un teixit o bé hom recupera l’encongiment transversal produït per operacions anteriors.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina