Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Santa Maria de Granollers de Rocacorba (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Aquesta església parroquial es troba vora les restes de l’antic castell de Granollers, centre de la baronia homònima L’any 1065 Guillem Guifré en el seu testament la donà a la canònica de Girona En aquesta parròquia posseí algunes terres el monestir de Santa Maria d’Amer
Jean François de Galaup
Història
Navegant francès, comte de La Pérouse.
Explorà el Pacífic i completà les troballes de James Coole i de Bougainvilliers Navegà per la mar del Japó, on descobrí l’estret del seu nom, però desaparegué sobtadament Foren organitzades diverses expedicions per trobar-lo, i el 1826 foren descobertes les restes de l’expedició a Vanikoro
Eugène Du Bois
Antropologia
Antropòleg i anatomista holandès.
Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia
Castell i vilatge de Vespella
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral del castell, amb l’església de Sant Miquel al fons ECSA - EECG Les restes del castell de Vespella són situades al cim d’un turó, als primers contraforts muntanyosos que hi ha damunt de la plana oriental del Tarragonès, a la riba esquerra del riu Gaià, sobre el poble de Vespella i al costat de l’església de Sant Miquel Tot al voltant del castell, als quatre vessants del turó, hi ha restes de cases i habitatges medievals Mapa 34-17446 Situació 31TCF627629 Partint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i desviar-se a mà esquerra poc abans d’arribar a…
Castell i vilatge de la Roca de Víllec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell ECSA - J Bolòs El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG916891 Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació Hem d’anar a la dreta i deixar l’…
Sant Jaume de Treià

Vista parcial de les ruines de l’església de Sant Jaume de Treià
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), en part disseminat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins el 1840.
És esmentat ja el 972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume
Fīrūzābād
Ciutat antiga
Antiga població sassànida, a l’ostān de Fārs, Iran.
Fou fundada per Ardašir I ~226-241 amb el nom de Kur Als afores hi ha restes del palau del fundador, amb un gran pati central Prop de la ciutat hi ha també dos grans relleus rupestres, que representen la coronació d’Ardašir I i una de les seves victòries
Faizābād
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
És situada vora el riu Ghāghra, afluent del Ganges, en una plana ben conreada, amb plantacions de blat, arròs, cotó i canya de sucre És un centre i un mercat agrícola Hi ha indústries alimentàries i refineries de sucre A la rodalia hi ha les restes de l’antiga Ayodhya
Mahābalipuram
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Índia, prop de Madràs, fundada al s VII.
Té restes arqueològiques, com els cinc temples en forma de carro de processó tallat a la roca rātha del s VII en destaca el que té una paret esculpida en baix relleu representant les escenes de Krixna suportant la muntanya Govardhan i la baixada a la Terra del riu Ganges
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina