Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
Arenys de Mar
Vista general de la vila d’Arenys de Mar, amb el port a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona costanera entre la riera de la vall de Maria i la de Caldetes, al sud del terme municipal d’Arenys de Munt.
Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la…
Pasqual Boronat i Barrachina
Historiografia catalana
Sacerdot i historiador.
Vida i obra Integrant de l’escola històrica valenciana de finals del s XIX i principis del XX, destacà pels seus estudis sobre els moriscos i l’arquebisbe Juan de Ribera s’interessà també per la literatura i la cultura valencianes, en especial per Manuel Martí i els orígens de la Illustració Feu els estudis de secundària a Alcoi Ingressà als carmelitans, on prengué els hàbits l’any 1886 i feu la solemne professió el 1888 Romangué nou anys al convent de València, però problemes de salut l’obligaren a abandonar l’orde Alguns anys més tard obtingué un benefici eclesiàstic a la parròquia de Santa…
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…
curses de muntanya

Una de les moltes curses de muntanya que se celebren a Catalunya és la Travessa Núria-Queralt
Xavier Capdevila
Curses de muntanya i d’orientació
Curses pedestres que segueixen un recorregut de muntanya senyalitzat.
Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…
esquí de muntanya

Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esquí
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…
La paleocarpologia: el coneixement de l'agricultura
Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…
Josep Maria Mestres Quadreny

Josep M. Mestres Quadreny, compositor
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Formació i inicis Durant la infantesa, la seva família es traslladà a viure a Barcelona L’any 1942 inicià estudis de solfeig i piano amb L Sigg, que continuà amb Rosa M Kucharsky, la influència de la qual fou determinant en el seu decantament per la música El 1951, en una exposició de Dau al Set , conegué Joan Ponç i Bonet , Antoni Tàpies i Puig i Joan Brossa i Cuervo , amb els quals collaborà sovint especialment amb el darrer, amb qui mantindria una estreta relació al llarg de tota la vida i hi compartí una similar concepció de l’art Aquest mateix any inicià els estudis de composició amb…
,
Les transformacions de l’Holocè
Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…
Vilajuïga
Vilajuïga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent,…
Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina