Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
puça
Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs esdevé…
avet de Douglas
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
bandada
Bandada d’estornells
Airwolfhound (CC BY-SA 2.0)
albereny
Albereny
vesna maric (kalipso) (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet del grup dels mollerics, de la família de les agaricàcies, de capell hemisfèric, bru, de porus petits i blancs, de peu llarg, cobert de rengles d’esquames fosques i carn tova, blanca, rosada en contacte amb l’aire, comestible.
Es fa als bedollars, alberedes, etc
aguará-guasú
Aguará-guasú
Press-office.fc.de (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, de color rogenc, semblant a un llop, però no tan corpulent, amb el pèl i les potes molt llargs, orelles grosses i musell afinat.
Habita el Brasil, el Paraguai i el nord de l’Argentina Té hàbits nocturns i s’alimenta d’animals petits i d’algunes fruites
cerfull
Cerfull
Derzsi Elekes Andor (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, amb la tija dreta, que fa de 30 a 80 cm, de fulles compostes glabrescents, flors blanques, petites, agrupades en umbel·les compostes, i fruits negres, lluents, linears.
Originari del Caucas, es dóna subespontani, i a vegades és conreat a Europa per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment
herba prima
Herba prima
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tiges primes, amb fulles linears en verticils de quatre i amb flors de color de rosa disposades en inflorescències paniculars.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos En medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i contra l’angina
herba freixurera
Herba freixurera
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
Creix sobre els marges humits dels torrents i és freqüent a l’Europa central, però rara a Catalunya
herba freixurera
Herba freixurera
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Liquen, de l’ordre de les ciclocarpals, en forma d’amples làmines lobulades que es fa sobre troncs d’arbres, a les regions fredes i a muntanya.
Pel seu aspecte, hom l’emprava contra afeccions pulmonars