Resultats de la cerca

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

Capella de situació desconeguda bé que situada dins la parròquia de Sant Esteve de Ripollet En el lloc d’Arcanova tenia abundants possessions el monestir de l’Estany per cessió dels Òdena i per adquisicions que van del 1141 al 1302 En ells es parla de la Domus o casal d’Arcanova i el 1272 s’esmenten unes terres prop de Sant Pere d’Arcanova Aquesta capella és consignada també en visites pastorals de Barcelona des del 1401, i el 1508 es diu que es va restaurar No en coneixem notícies posteriors

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista

Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana

Interessat sobretot en la història de la seva ciutat i del Regne de Múrcia, a la capital del qual visqué durant molt de temps, les seves obres tenen un interès especial a les terres del sud valencià Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquistas del reyno de Murcia, con la redempción del castillo de Orihuela, donde se ilustra casi toda la nobleza de España 1608, en la qual fa referència a una altra obra seva Anales de las Chrónicas del reyno de Murcia , que potser no es publicà mai

Oficial de l’exèrcit, participà en el cop d’estat conservador del 1932 El 1938 assumí el poder i implantà una dictadura dretana i fortament nacionalista canvià el nom de Siam per Tailàndia i reivindicà diverses terres de Cambodja i Laos Collaborà amb els japonesos 1941-45 contra Cambodja i Malàisia Destituït 1945, tornà al poder mitjançant un cop de força 1948-57 Donà suport als francesos durant la guerra d’Indoxina, i des del 1955 intentà de liberalitzar el seu règim Enderrocat per un cop d’estat 1957, és retirà al Japó

Fill d’Amenemhat II El fet cabdal del seu regnat fou el projecte de convertir el Faium en la regió agrícola més rica d’Egipte, mitjançant el control de les aigües de la inundació del Nil i la recuperació de terres Aquest projecte fou portat a terme per Amenemhat III Sesostris II bastí la seva piràmide a Ilahun i, prop d’ella, la vila Hetep-Sesostris , la qual és, juntament amb Dayr al-Madīna i Tall al-Amārna, l’única ciutat que s’ha conservat d’època faraònica