Resultats de la cerca

Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday ben Šaprut i…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…

Estudià dret Estigué vinculat a la Unió Catalanista i al Centre Escolar Catalanista Durant molts anys fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona Participà en els Jocs Florals de la ciutat hi fou premiat el 1895 i el 1897, en fou secretari el 1899, i mantenidor el 1900 Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Catalònia  i Catalunya , on edità poemes de ressò maragallià, que mai no recollí en llibre Publicà diversos volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida , al número 72 de la collecció “Lectura Popular”, i En Pere i altres contes 1919 La seva narrativa és de…

Es llicencià en dret Escriví habitualment en castellà És autor d’un gran nombre de poemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama  El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibre de l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler El seu germà Onofre de Mata i Maneja Barcelona 1850 — , militar, lluità en la tercera guerra Carlina a…

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…

Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’Estat Català…

Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió…

És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un…

Format a París 1890, a l’École des Arts Décoratifs i al taller de Gustave Moreau 1897, on prengué contacte amb els futurs fauves Participà en la ressonant exposició del 1903 al Salon d’Automne Hom remarca el seu primerenc Retrat d’André Rouveyre 1904 París, Musée National d’Art Moderne tanmateix, aviat esdevingué un dels principals paisatgistes francesos, centrat en temes dels seus múltiples viatges per França, Europa, el Marroc, Egipte i Algèria El seu tema preferit fou, però, el del Sena vist des dels seus pisos parisencs Partint del fauvisme , temperà el colorisme inicial propi d’aquest…

Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes Encapçalà la secció algueresa d’Òmnium Cultural i el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia…