Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…
Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…
Miquel I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1828-34).
Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del 1828 Pere…
Cristóbal Balenciaga Eizaguirre
Indumentària
Dissenyador de moda basc, conegut sovint per Balenciaga.
El 1919 obrí un establiment amb les seves creacions a Sant Sebastià, i més endavant també a Barcelona i a Madrid Confeccionà vestits per a l’aristocràcia i la família reial espanyola En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es traslladà a París, on establí el seu taller d’alta costura Obtingué un gran èxit entre celebritats i l’alta societat amb els seus vestits d’influència cubista i japonesa, i mantingué unes relacions difícils amb altres fabricants d’alta costura Retirat oficialment el 1968, després de la seva mort la firma Balenciaga continuà activa en els articles i…
Esther Williams

Esther Williams
© doctormacro
Natació
Cinematografia
Nedadora i actriu nord-americana, de nom complet Esther Jane Williams.
A setze anys guanyà tres campionats dels Estats Units en braça i estils, i l’any següent baté rècords nacionals en 100 iardes braça i 100 m lliures Fou seleccionada per a l’equip olímpic dels Estats Units als Jocs de Tòquio, però no pogué competir a causa de l’inici de la Segona Guerra Mundial Descoberta per un caçatalents de la Metro Goldwyn Mayer, el 1942 debutà al costat de Mickey Rooney en la comèdia Andy Hardy's Double Life , de George B Seitz Aconseguí la popularitat en el gènere de musicals aquàtics, que personificà gràcies als seus dots natatoris i el seu físic, amb…
Agustí Vehí i Castelló
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…
Delfí Colomé i Pujol
Dansa i ball
Diplomàtic, pianista, compositor i estudiós de la dansa.
Estudiós de la dansa i músic per vocació, compaginà aquestes activitats creatives amb la de diplomàtic, que inicià el 1976 Director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers i director executiu de l’Asia-Europe Foundation, a partir del 1998 fou ambaixador a les Filipines, Singapur i, els darrers tres anys de la seva vida, a Seül Compongué més de setanta obres musicals, estrenades, fou pianista i director d’orquestra, a més d’estudiós i divulgador de la dansa com a director de la revista Cairón Madrid i autor de les monografies El indiscreto encanto de la danza 1989, Pensar la…
Caryl Churchill
Teatre
Dramaturga anglesa.
Després d’un exili a Mont-real un cop acabada la Segona Guerra Mundial tornà a Anglaterra i ingressà al Lady Margaret Hall de la Universitat d’Oxford per graduar-se en filologia anglesa La seva trajectòria ha estat molt vinculada al teatre Royal Court de Londres, del qual fou autora resident i on ha estrenat moltes de les seves peces Entre les seves obres destaquen Light Shining in Buckinghamshire 1976, Top Girls 1982, Serious Money 1987, guanyadora dels premis London Evening Standard a la millor comèdia de l’any i Laurence Olivier/BBC a la millor obra, Far Away 2000 o A number…
Joventuts Llibertàries de Catalunya
Història
Organització juvenil anarquista constituïda l’any 1934.
En 1932-33 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no s’incorporaren fins al novembre del 1936, perquè dificultava l’ingrés dels joves dins la FAI Durant la guerra civil experimentaren un fort creixement entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del 1937 El primer secretari general fou Fidel Miró, substituït per Alfred Martínez, mort durant els fets de maig del 1937 també hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats Malgrat haver constituït pel novembre del 1936 un comitè d’enllaç…
Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona
Educació
Institució de caràcter privat dedicada a l’educació i la promoció de les dones fundada el 1909 a Barcelona —amb el nom de Biblioteca Popular per a la Dona— per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió…