Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
La perca
Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera amb fortes…
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen…
postulat d’Arquimedes
Matemàtiques
Proposició segons la qual si hom pren dos elements qualssevol, α i β, d’un conjunt que tingui estructura de semigrup ordenat, existeix un nombre enter n tal que na ⩾ β, és a dir, hi ha múltiples del petit majors que el gran.
L’estructura de semigrup és la que té condicions mínimes per a poder enunciar el postulat d’Arquimedes Generalment, però, hom parla de cossos arquimedians Els conjunts en els quals es verifica aquesta proposició són anomenats conjunts arquimedians per exemple, els nombres reals i els altres conjunts no arquimedians per exemple, els nombres transfinits
Tol’atti
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Samara, Rússia.
Té indústries químiques cautxú sintètic, metallúrgiques i mecàniques Ha esdevingut un dels principals centres de fabricació d’automòbils Fou bastida al lloc actual, el 1955, vora el pantà de Kujbysěv quan aquest submergí l’antiga ciutat El 1964 canvià l’antic nom de Stavropol’ per l’actual, en honor del comunista italià Palmiro Togliatti
Tibesti
Massís
Massís muntanyós de l’Àfrica sahariana, al N del Txad, però que s’estén també pel S de Líbia i per un petit sector del NE de Níger.
Ateny 3 415 m al mont Emi Koussi, altitud màxima del Sàhara De sòcol cristallí, és recobert en part per extenses colades basàltiques Terciari Presenta un relleu molt desgastat per l’erosió eòlica Té alguns sectors esteparis i uns quants oasis a la perifèria La població, preponderantment nòmada o seminòmada, es dedica a la ramaderia
Sokoto
Ciutat
Capital de l’estat de Sokoto, Nigèria, a la confluència dels rius Sokoto i Rima.
Tradicional centre del cuir, el qual és importat i exportat, és mercat agrícola de cacauets, blat de moro, cotó, tabac, mill i arròs Té fàbrica de ciment, adoberies de pell i un modern escorxador amb installacions de refrigeració És situada en una tradicional ruta de caravanes que van al nord a través del Sàhara
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
Saint-Omer
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament de Pas-de Calais, França.
És centre comercial, però té també fàbriques de teixits, sucre i cervesa, principalment Fou bisbat del 1559 al 1790 Filla de l’abadia de Sant Bertin, fundada el 640, la població, que sovint passà del domini flamenc al dels francesos, fou integrada definitivament a França el 1678 Catedral de Notre-Dame s XIII-XV
Sacramento
Ciutat
Capital de l’estat de Califòrnia, EUA, situada a les ribes del riu homònim.
És port fluvial i centre d’una regió agrícola Nus ferroviari i centre comercial, l’activitat industrial és dedicada a la transformació dels productes agrícoles indústries sucreres, lleteres, de conserves, a la metallúrgia, a la informàtica i a l’aeronàutica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior California State University Sacramento, fundada el 1947
Postojna

Vista de l'interior de les coves de Postojna
© Slovenian Tourist Board / Arxiu Coves de Postojna
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km