Àrea de nidificació de la cornella negra (Corvus corone) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans. Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre. En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen noves zones de la Catalunya central. A l’hivern es fa quelcom més abundant, i possiblement ens arriben individus transpirinencs.
La cornella té una forta dependència dels arbres, si bé defuig zones forestals de boscos massa atapeïts. A part això, no té gaires exigències, i la podem trobar a boscos de ribera, boscanys, llindars de tot tipus de boscos, i especialment a conreus de secà amb una certa cobertora arbòria. Els individus reproductors són fortament territorials, i utilitzen la mateixa zona any darrere any. Les cornelles de primer any i algun adult desaparellat formen estols de solters.
La cornella negra (Corvus corone) és més grossa que la gralla, però no tant com el corb, ja que ateny fins a 47 cm. És completament negra i brillant. Noteu la mida del bec i la forma recta de la cua. Té un crit característic.
Xavier Parellada.
La distribució d’aquests grups depèn de la densitat de població i de l’abundància d’aliment. Amb densitats baixes, les cornelles reproductores ocupen les millors zones, com camps de conreu, etc., i releguen els desaparellats a àrees més perifèriques. En augmentar el nombre de solters la seva pressió damunt els territoris de les diferents parelles també augmenta, i fins i tot arriben a fer-los malbé postes; com a conseqüència, els reproductors es retiren a zones no tan competitives, i els estols passen a ocupar els camps. El niu és quasi sempre construït sobre un arbre, a la punta de tot, de manera que l’altura dels nius dependrà de l’alçada dels arbres de la zona. L’aliment, si poden, el busquen dins de l’àrea defensada. Mengen a terra, on l’herba no sigui gaire alta, si bé toleren pastures més altes que la gralla (Corvus monedula). A l’hivern se les pot veure sobretot en conreus, ja siguin de secà, regadiu o d’arbres. En pas, també se les troba en brolles i rocams.